Vae victus

Albert Sánchez Piñol
La Campana
528 pàg.
24,90 €

'Vae victus' narra les noves aventures de l’enginyer Martí Zuviría després de la caiguda de Barcelona del 1714, punt on culminava la seva politraduïda predecessora, 'Victus' (2012). Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) escriu quatre relats autònoms situats en quatre escenaris del segle iŀlustrat (Catalunya, França, Carolina del Sud i Nova Zelanda). Aquesta tragèdia explicada en clau còmica i sovint increïble vol internacionalitzar el seu primer protagonista, marcat per la pena de la derrota. La novel·la es fa assaig massa sovint. L’autor antropòleg hi endinya notes a peu de pàgina que adormen la lectura –ja feixuga per se– per facilitar que el lector separi la veritat documental de la trama fictícia. Tothom admira la proesa investigadora de Sánchez Piñol, però tampoc no cal que ens la refregui pels nassos i ens ensenyi la roba interior. Pel que fa a la segona figura, Carrasclet, representa el dia després, el 12 de setembre, la mostra que la lluita venia de les classes populars, l’heroi menyspreat en aquest país que poc valora els seus paladins (notis la ironia). La voluntat pedagògica –marca de la casa– sobre la història de Catalunya pot tornar a erigir Sánchez Piñol en el nou messies literari català. L’autor pensa que l’ideal de la saga serien deu volums on repassés tot el segle XVIII des de la mirada de Zuviría. Pietat, sisplau.