Quim Manresa i Romain Fornells van fer molt bona feina amb Casa Leopoldo, però va venir la pandèmia. Després d'una breu temporada tancat –i un petit parèntesi com a restaurant xinès!– el grup Banco de Boquerones es va fer càrrec de Casa Leopoldo a principis del 2024. No han fet grans canvis estètics –i tampoc en podrien fer masses, perquè les meravelloses rajoles portugueses, del 1929, any d'obertura, són patrimoni catalogat. I quin sentit tindria canviar un local immortalitzat en les novel·les de Carvalho i que fou la segona casa de Vázquez Montalbán i els seus amics? Petites modificacions: una taula dedicada a Manuel Vázquez Montalbán –on passava hores i hores menjant i escrivint– i haver erigit un saló privat de color rosa en honor a la Rosa Gil. I sobretot convertir una de les sales del lloc en una estança també dedicada a Manuel Vázquez Montalbán.
El menjar? La veritat és que la mar de bé, i a un preu més contingut que en l'etapa vintage. La carta és cuina catalana clàssica, amb plats com un bon suquet de rap –dens, es nota una bona picada, i el peix és fresc i evita la gomositat xicletosa. Han mantingut plats canònics de la casa, com la cua de bou al vi negre, feta segons la recepta que va deixar escrita la Rosa Gil. És ben bona i es desfà a la boca, i també té un bon equilibri amb la gelatina. I alguna petita innovació que segur que hauria agradat a Terenci, Maruja Torres i companyia, com un timbal de peus de porc amb fonoll i poma.
