Com un coàgul d’autenticitat resistint-se a ser dissolt pel turbulent corrent sanguini del Raval, El Celler de Frank Petersen engoleix el nouvingut sense preliminars i l’incrusta sobtadament en una gruta tavernera intemporal on la dimensió espai- temps discorre a una altra freqüència d’ona des de fa ja una pila d’anys.
Aquest minúscul espai, conegut també com a taverna Armando en honor al seu comandant, és un potent concentrat de tots els ingredients que encara fan del Raval més abissal un enclavament singular a la geografia oculta de Ciutat Vella. Iaios atrotinats amb excés de loció Floyd que compren vi barat, matrimonis que comenten el dia envoltats de quintos, grupets de submileuristes que per unes hores s’obliden de penúries, freaks colossals de genètica ravalenca, vividors... Tothom és benvingut a aquest requadre impossible fet de rajola antiga i fusta prehistòrica, arrebossat amb cartells antediluvians de begudes refrescants i cerveses, presidit per bótes de vi faraòniques i recobert d’una capa de greix irresistible.
Completen la pintura una rècula de neveres de celler pre-Transició i una taula de cosir reciclada que la gent emplena d’ampolles buides de quintos. Perquè aquí els quintos van que volen. I també les copes de vi working class, a preus de carrer, l’especialitat de la casa. És el verí que gairebé tots els acòlits ingereixen, el combustible que engega les converses i genera un xup-xup que enforteix el teixit social del Raval com una mala cosa. Les autèntiques cròniques del barri s’escolten en criptes interdimensionals com El Celler de Frank Petersen: uniu-vos al culte.
