S’agraeix que, en una ciutat que té cinquanta frankfurts per metre quadrat, aparegui un local senzill i eficaç com l’Hora Punta. No sé si a les noves generacions els diu alguna cosa el Frankfurt Pedralbes, però per a la generació que encara anàvem a buscar els petates al Bruc és un lloc tan emblemàtic com la cançó Champú de huevo, èxit dels 80 interpretat per l’hortera Tino Casal, en pau descansi.
L’Hora Punta està destinat a convertir-se en la frankfurteria de les noves generacions. L’oferta és més extensa que la que aquests establiments oferien fa uns anys, tot i que el local és més petit que l’emblemàtic de Pedralbes, però els entrepans de la carta són de qualitat i no te’ls serveixen com si fossis l’ovella d’un ramat a punt de passar per l’escorxador.
L’Hora Punta és un bon lloc per anar-hi en família. Atenció, però, si hi aneu amb adolescents, que mengen com lladres, i encara més en un lloc com aquest. Jo vaig demanar una hamburguesa de curri i una tirolesa, salsitxa blanca a les fines herbes. Bratwurst, malaguenya, xoriço crioll, pit de pollastre, hamburguesa picant... els entrepans normals conviuen amb ofertes interessants com una botifarra de rovellons i una hamburguesa d’escalivada o de mongetes amb allioli, i, per a qui no vulgui entrepans o vulgui un petit entrant, té la possibilitat de demanar, per exemple, unes croquetes de gorgonzola i nous o de ceps i foie gras, o una amanida de cranc.
Tota aquesta oferta per a panarres i no panarres pot anar ben humitejada amb cerveses estatals o d’importació, caves, vins i begudes no alcohòliques, esclar. Jo vaig demanar una Chimay, cervesa belga de set graus, molt recomanable per als bons bevedors de cervesa, que no és el meu cas. L’Hora Punta és un local modest i eficaç que mereix fer un petit viatge per degustar els seus senzills i eficaços entrepans.
