Més que un instrument de cuina, el teppan (planxa) és un art. L’okonomiyaki és el que vulgarment s’anomena pizza japonesa, encara que és més una truita a la francesa desestructurada que dirien ara. És una especialitat originària de la regió de Kansai i Hiroshima, tot i que on té més popularitat i varietat és a Osaka. Es tracta d’una fina massa semblant a una crep preparada amb aigua, farina i extracte de peix. Al cim, manipulant artísticament les espàtules, el cuiner hi afegeix diferents ingredients. Finalment es decora i es completa amb la salsa okonomiyaki i amb bonítol sec i maionesa.
El Rafa, un català que va viure uns cinc anys al Japó fent classes d’espanyol i treballant en cuines, és qui les prepara al Teppan Okonomi Rio del petit carrer de Minerva. L’ajuda, amb gran habilitat, la Fuyiko, que és també sommelier i tastadora de sake, molt recomanable per acompanyar aquests plats. Però a Rio es poden assaborir plats de l’autèntica taverna japonesa que demostren un cop més que no només de sushi i makis viuen els nipons. És un festival, a l’hivern, asseure’s a la barra limitada a tres comensals davant la planxa on el Rafa i la Fuyiko fan ballar els ingredients.
I on bull permanentment aigua per rebre la pasta fresca –elaborada per un artesà– dels yakisoba, una altra de les especialitats del petit paradís que disposa de mitja dotzena de taules i els tres banquets de la barra. Ara, a l’estiu, un s’ha d’armar de paciència i sang freda perquè el petit establiment no té aire condicionat.
L’única pretensió del lloc és donar bon menjar. I per això se selecciona molt bé el producte i la carta no és gens extensa, reforçada amb una sèrie de tapes boníssimes i variades. La nit de la nostra visita vam començar per una ‘pizza’ estil Osaka, la yasai i la yaki, que és la versió verda i on predomina la col verda. Dins de l’estil Osaka també hi ha la kaisen yaki, de mariscs, o la de porc.
En veure ballar els calamars de la mà de l’espàtula d’en Rafa, ens vam sentir temptats de tastar els calamars saltats amb salsa de soja, mantega i all, decorats amb ceba tendra que hi dóna el toc final perquè resultin deliciosos. Els yakisoba poden ser de tres varietats, però la més interessant és l’omusoba, en la qual la pasta, després de ser saltada a la planxa i condimentada amb l’afegit de porc, va embolicada en una fina capa d’ou estil crep o fina truita a la francesa. Una experiència molt interessant per un preu insignificant. –Marcelo Aparicio.
