Aquest lloc rendeix homenatge a la cuina meridional italiana, predominantment napolitana, ja que la xef, Raffella Pisani, és oriünda de l’esplèndida badia partenopeua. De tant sentir-ne parlar, em vaig tirar de cap a la pizza fregida, una de les delícies dels carrers de la ciutat que ha donat tants genis al món. No en vaig sortir decebut, però encara em va impressionar més la pizza blanca, que vaig demanar amb només oli, sal i romaní.
La benvinguda ens la van donar amb un entrant simple però molt saborós com ho és l’'speck' (una mena de pernil fumat) escortat per un superb gorgonzola, un dels millors formatges d’Europa, i nous. En un ambient senzill, ben decorat amb una sobrietat que s’agraeix. En mans d’una napolitana, ens entreguem després a les pastes, un altre punt a favor. Els 'agnolini', fets artesanalment per la Raffaella, van estar preparats amb mantega, sàlvia i vam afegir-hi pebre. Excel·lents, com també els raviolis d’exquisit farcit de ricotta amb una salsa de carxofes, la intensitat de la qual impedia apreciar tota l’elegància d’aquests raviolis, la seva pasta casolana i el suau farciment. Les postres també estan elaborades amb molta delicadesa per la Pisani. Al 'canoli' sicilià –una mena de caneló fregit farcit de 'ricotta'–, però, la xef s’avança al que passarà: el presenta en dues meitats, així el comensal el pot compartir i empastifar la pasta fregida amb el superb farcit, producte d’una fusió d’influències àrabs i suïsses... El banquet es va clausurar amb un borratxo.
Per a una altra visita van quedar temptadores ofertes com els fetucilli a la carbonara di mare, un tàrtar de tonyina amb mozzarella de búfala de la Campània o la pizza parmesana, amb mozzarella, tomàquet, albergínies, parmesà i alfàbrega. Tots els vins són italians, a preus raonables. Si s’afegís una T entre el To Be i s’accentués la E, faria honor al que hi succeeix a dins.
