Un festival. El restaurant d’importació madrileny 99 Sushi Bar instal·lat a Barcelona ha resultat una experiència espaterrant. Hi ha un amic meu que té aquesta teoria: com que el corpus de cuina madrilenya és tan escàs, Madrid ha adoptat altres receptaris i s’ha convertit en una de les capitals de la cuina oriental d’avantguarda.
Menjo a la barra, sol i feliç. La carta és una mescla de receptes tradicionals del Japó i plats més d’avantguarda en què incorporen productes de sols més propers. Les meves quatre eleccions són unes 'gyozes' de senglar amb ceba caramel·litzada, formatge d’Arzúa i infusió de castanya pilonga, un sashimi de 'toro' amb 'wasabi' fresc, 'maki' de cranc de closca tova i un 'gunkan' de garota nacional. Hi ha molts plats a escollir: les vieires a la graella amb salsa d’ume i mentaiko, o el 'capumiso' de soja fermentada amb algues, trufa, ceba tendra i escuma de tofu. Ja hi tornaré.
Amb tants plats per descobrir, faig una mescla de receptes que conec i dues novetats. Les 'gyozes' i el 'gunkan' són delícies subtils. I el 'wasabi' fresc sobre un 'toro' que es desfà a la boca és una troballa. Pel que fa al maki, vaig descobrir el cranc de closca tova a Boston. I m’hi vaig casar. Aquest també prové d’Alaska. Si em preocupava l’equilibri perfecte, he fet diana. Per postres, una sopa de 'yuzu' i síndria. Una experiència magnífica.
