No només els llepafils es miren amb desconfiança l’oferta gastronòmica de la Rambla. A les paelles prefabricades i tapes reescalfades, l’Amaya oposa la cuina basca de qualitat de tota la vida i l’orgull de ser el restaurant més veterà del passeig. La reforma feta per la nova generació de l'Amaya l'ha convertit en un lloc més lluminós. I la carta manté les receptes de sempre (tronc de lluç a la basca, cua de bou..) amb la possibilitat de demanar-les en mitja ració i l'afegitó d'un bon assortiment de tapes.
Els redescobriments en matèria gastronòmica són molt valuosos per als eterns cercadors de plaers. L’Amaya, un dels establiments emblemàtics de la Rambla, s’ha guanyat la fama per alguns dels seus plats històrics, especialment per la corbina a la donostiarra, ara convertida en un llobarro a l’estil de Santurtzi, o la cua de bou, una de les millors de Barcelona, amb una recepta que es manté immutable a través del temps, servida en racions de dues vèrtebres. La seva carta també és famosa pels plats de caça, que comencen a brillar aquests dies, com cada any quan arriba la data en què s’obre la veda.
L’Amaya ofereix de sempre una cuina oberta a tota hora, i a més no tanca cap dia de l’any. Des del 1941, any de la seva fundació, només han tancat “un dia, el dels atemptats a la Rambla”, comenta orgullosa la Laia, i ho reafirma la seva germana Mireia, ambdues a càrrec de mantenir la fama i la tradició heretades dels seus pares. Gairebé tots els plats de la casa es poden assaborir en versió tapa. Arrossos, peixos i carns són especialitats sempre vigents. En destaquen sobretot el llom de lluç Amaya, el txangurro a la donostiarra, el filet a l’estil del Café de Paris i la mitjana de bou filetejada amb sal rosa de l’Himàlaia, d’un quilo, per compartir. Compten amb un excel·lent i ampli celler, i amb un servei exquisit.
