Us expliquem per què cal assaborir els restaurants que han guanyat el Premi Restauració 2025

Els propietaris de l'exquisita Bodega La Palma (2025), en ple Barri Gòtic, van inaugurar en un local veí el Bellafila l'any 2024 i, poc a poc, l'han posicionat com tot un lloc de pelegrinació gastronòmica al districte de Ciutat Vella. Treballa amb gran exigència el producte fresc i de temporada, un dels índexs que més punts suma a la categoria de "qualitat gastronòmica" dels premis; així com un discurs propi, un servei a l’alçada i un recorregut de tir llarg, que compleix de sobres aquest restaurant.

La cuina de Bellafila parteix de la tradició catalana, però la mira amb ulls actuals i li treu una mica de pes. No busca el plat efectista, sinó el gust net. Una carta curta i canviant, que segueix el ritme de la temporada i convida a tornar-hi.

Entre els plats que millor defineixen la casa hi ha l’amanida de tomàquets, afinada amb un mar i muntanya subtil que combina frescor i profunditat, o la sardina amb raïm, brillant, aparentment senzilla, però plena de capes de sabor. També destaquen les elaboracions de cullera reinterpretades, com les pilotilles mar i muntanya o els snacks salats, que converteixen receptes populars en mossegades cruixents.

Bellafila, 5. M: Jaume I (L1)

Amb més de cinquanta anys d’història, La Esquinica és una taverna de tapes que s'ha guanyat la bona fama. Ha sabut preservar la seva idiosincràsia (és un bar aragonès), a la vegada que ha connectat amb el districte barceloní de Nou Barris i les seves gents, motius pels quals ha estat premiat per la seva integració al barri.

Els chipironicos, els choquicos, el morrico fritico i la resta de fregits s’han convertit en un imaginari col·lectiu per a qui els freqüenta, igual que els clàssics tigres o els pebrots de Padrón. Les patates braves, amb un allioli de pes, són un dels símbols més recordats de la casa i un motiu habitual de retorn. Però la seva senya d’identitat compartida va molt més enllà del plat. I és que els aragonesos i els catalans no estem tan lluny: no només per la proximitat geogràfica, hi estem units per segles i segles d'història i això es nota.

Els caps de setmana, el local va ple com un ou i la salica d’espera es transforma en una veritable plaça de barri on arronsar la conversa. Un caldo de cultiu on es barregen generacions, veïns de tota la vida i cares noves, en un ambient de convivència natural.

Fabra i Puig, 296. M: Villapicina (L5)

El restaurant Xavier Pellicer ha estat reconegut per ser un referent indiscutible en el camp de la sostenibitat i per demostrar que la cuina d’alta qualitat pot anar de la mà d’un model responsable, conscient i profundament respectuós amb l’entorn.

El projecte liderat pel xef parteix d’una aposta clara pel producte vegetal com a eix central, treballat amb rigor tècnic, recerca constant i una mirada contemporània. 

Totes aquestes qualitats li han valgut el Premi a la sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona, però aquest no és l’únic guardó que s’ha emportat recentment: la We’re Smart Green Guide ha situat el restaurant com el millor restaurant de verdures del món.

Després del tancament de Celerí, i amb la reobertura del restaurant a l’Eixample sota el seu propi nom, Pellicer va reforçar encara més aquesta filosofia: més espai, una cuina centrada en la brasa d’alzina i el foc de wok, i una proposta que situa la verdura al centre del discurs gastronòmic. Plats com la pastanaga a la brasa amb pil-pil de taronja o la carxofa amb nyàmera i emulsió d’ametlla exemplifiquen una cuina que transforma el producte sense desnaturalitzar-lo.

La carta, amb tres recorreguts diferenciats —amb proteïna animal, ovolactovegetarià i vegà— reflecteix una clara voluntat d’inclusió i d’adaptació a diferents sensibilitats alimentàries, sempre des d’una òptica saludable i responsable.

Provença, 310. M: Diagonal (L3, L5)

El Flash Flash ha estat distingit per oferir, durant més de cinquanta-cinc anys, un servei de sala de luxe discret, constant i profundament humà, on cada client se sent com a casa. Una manera d’entendre l’ofici que cuida cada detall, manté un alt nivell d’exigència i preserva l’esperit d’un dels restaurants més emblemàtics de Barcelona sense caure en la nostàlgia ni en l’immobilisme.

Obert el 3 de juliol del 1970, el Flash Flash és un cas únic a la ciutat. Mig segle llarg després, el pas del temps no l’ha erosionat ni l’ha obligat a reinventar-se: el restaurant continua fidel a la seva essència, amb una proposta basada en truites (salades i... dolces!), amanides, carns, hamburgueses i postres de la casa (com flans, torrijas o pastís de formatge) servides en un espai elegantíssim molt a prop de la Diagonal i de l'emblemàtic carrer Tuset, en el districte de Sarrià-Sant Gervasi. Clàssics com l’hamburguesa novaiorquesa, la truita panadera o el repertori de plats tradicionals catalans es mantenen gràcies a un equip estable i compromès.

Un equilibri entre permanència i actualitat que és possible gràcies a una sala que funciona com un rellotge. L’organització de l’espai -amb la seva planta en essa, les terrasses interiors i els canvis de secció- genera un ritme pausat on deixar còrrer les hores. 

Granada del Penedès, 25. M: Diagonal (L3, L5) 

El Racó del Mercat ha estat reconegut per ser un autèntic restaurant de mercat i un punt de trobada consolidat per a veïns i visitants. Amb més de vint anys de trajectòria al Mercat dels Provençals del barri de Sant Martí i amb la Sonia López al capdavant, el local s’ha convertit en un referent gastronòmic del barri, tant per la qualitat de la seva cuina com pel seu paper social dins del mercat.

L’ambient acollidor i familiar, sumat a una atenció cordial i àgil, fa que el servei funcioni amb precisió fins i tot en les hores de més pressa, quan molts clients hi passen abans de tornar a la feina. Entre el soroll del mercat i les converses animades, l’aroma dels plats tradicionals marca el ritme del dia: truites acabades de fer —també per emportar—, croquetes casolanes fregides al moment i una cuina que parteix sempre del producte fresc disponible a les parades.

El Racó del Mercat és especialment conegut pels esmorzars de forquilla, amb plats contundents i molt populars com la tripa —de la qual en venen prop de cent quilos a la setmana—, els peus de porc, les galtes al porto, el conill guisat o el bacallà amb samfaina. L’entrepà de broqueta moruna de secret ibèric amb allioli, la paella dels dijous, el menú dels divendres, amb una oferta variada de primers i segons, i el marisc a la planxa dels dissabtes són alguns dels altres reclams.

Aquest premi reconeix El Racó del Mercat com un exemple a seguir de restauració de mercat: cuina popular ben feta, producte de temporada i una funció social essencial que manté l'espurna del mercat ben viva.

Menorca, 19. M: Sant Martí (L2)

Los Caracoles ha estat reconegut per ser el segon restaurant més antic de Barcelona, amb 190 anys d’història ininterrompuda. Fundat l’any 1835 per la família Bofarull, que ja suma cinc generacions al capdavant del negoci, el restaurant continua oferint una cuina catalana tradicional de renom mundial des del cor del Barri Gòtic, fidel als seus orígens i a la seva identitat.

Més que un restaurant, Los Caracoles és gairebé un museu viu de la ciutat. Les parets, plenes de fotografies, funcionen com un relat visual de la història contemporània de Barcelona, mentre que la façana icònica, amb els pollastres a l’ast visibles des del carrer, forma part de l’imaginari urbà del barri. Creuar-ne la porta és fer un viatge en el temps.

La carta és un homenatge constant a la cuina catalana clàssica —esqueixada, canelons, paella de bacallà amb verdures, cabrit al forn, croquetes, suquet— on els cargols, evidentment, hi treuen les banyes: són el plat emblema de la casa i de consumició obligada per a qui la visiti. El recorregut es completa amb postres tan nostàlgiques que fan plorar de l'alegria, com el pijama, els sorbets variats o les profiteroles amb xocolata.

Escudellers, 15. M: Liceu (L3)

En aquest cas, els Premis Restauració han entregat un premi pòstum a una persona: Moncho Neira, que ens va deixar fa uns mesos i que ha estat una figura clau en la història recent de la restauració de Barcelona per haver construït un model gastronòmic sòlid i respectat arreu. Fundador d’El Botafumeiro l’any 1975, ha convertit aquest restaurant en un autèntic temple del marisc, que tot amant de la cuina de mercat i del producte mariner d’excel·lència ha de tastar algun cop a la vida.

Des de Botafumeiro, Neira va iniciar una singladura que acabaria donant forma al grup Moncho’s, integrat avui per quinze restaurants. Van trencar fronteres a partir del 1990, amb l’arribada de Moncho Neira a Califòrnia i l’obertura del restaurant Moncho’s Barcelona a Malibú, un pas decisiu en la internacionalització de la cuina catalana i espanyola, i en la consolidació de Barcelona com a capital gastronòmica de referència.

Botafumeiro continua sent la gran obra i el vaixell insígnia d’aquest llegat. Aquest reconeixement honorífic distingeix Moncho Neira com un líder inspirador i un referent indiscutible de la gastronomia barcelonina, algú que ha sabut construir una obra perdurable i projectar-la al món sense perdre mai l’essència del producte, del mar i de la ciutat.

Botafumeiro. Gran de Gràcia, 81. M: Fontana (L3)