El carruatge creua la boira i frena al bell mig del carrer Joaquín Costa. El braç cadavèric del cotxer et guia cap a l’entrada del bar La Cobra. El pom de la porta és una cobra metàl·lica amenaçadora; el primer calfred et recorre l’espinada. El bar és victorià, fosc i deliciosament macabre: una guineu dissecada t’observa des de les altures. Fedor Jeftichew, el nen licantrop, et saluda des d’una foto penjada a la paret. Vincent Price et somriu. Banyes de cérvol. És com si fossis en un 'megamix' de 'Freaks' de Tod Browning i la sèrie 'Carnivàle'.
T’atanses a la barra. Excel·lent selecció de birres. Els gintònics volen. Carta de còctels curta, però robusta. Demanes al taverner que et prepari el còctel de la casa, i t’arriba un Toqui: una relectura del Moscow Mule amb pisco, cervesa de gingebre, merquén i altres prodigis alquímics. El taverner et diu que has de tastar el verí estrella, l’Odditea, una curiosa barreja de whisky, chai i cítric. Però amb el còctel en tens prou per flipar. Ets en un museu demoníac, un pou al·lucinatori que palpita a ritme de rock dur. Hi ha un raconet dedicat a Edgar Allan Poe, amb una foto del mestre i un corb. Però la joia de la corona és una cantonada folrada literalment amb radiografies: el paper de paret que faria plorar a Marilyn Manson.
