[category]
[title]
A Berto’s Milanesa, la proposta va directa al gra: milaneses fetes a diari des del seu propi obrador, talls una mica més curts i gruixuts que els canònics argentins i zero prejudicis a l’hora de saltar-se l’autenticitat estricta si el resultat funciona. La fórmula funciona tant per un menú ràpid entre setmana com per a un homenatge de cap de setmana amb tota la colla. Primer, tries la base de proteïna –pollastre, vedella o porc– i després arriba el dilema: decantar-se per clàssics casolans com la Napoletana o la A Caballo (amb ous), apostar per combinacions nostrades com la Mallorquina (amb sobrassada i mel) i la Berto’s (amb pernil ibèric), o llançar-se a invents com la Tonkatsu o la de Pulled Pork. Fins a catorze opcions pensades per tacar-se els dits. Per cert, una cosa curiosa: un argentí a casa "fa milanesa,
arrebossada a seques. La napolitana es demana als restaurants i és com el tango i el flamenc: els adorem, però a casa ningú en fa", em diu un amic cuiner argentí.
Val la pena quedar-s’hi a menjar, als seus salons, convertits en petits museus plens de retalls de premsa i records de Maradona i altres celebritats argentines. I si sou futbolers, preneu-ne nota: aquí retransmeten partits de les lligues nacionals, europees i llatinoamericanes. Trobareu dos Berto's més a Av. Diagonal, 535 (les Corts) i Av. Diagonal, 208 – CC Glòries (Sant Martí).
Discover Time Out original video