La carta de l’slow restaurant, que vol dir menjar sense presses, no és gaire extensa, però tots els plats són interessants. El menú consistirà en quatre plats. Uns súper raviolis de jarret de vedella amb vi negre sobre un caldo suau de xiitake, uns rotllets nem estil vietnamita amb be de llet i hortalisses amb vinagreta de mango, un tiradito de tonyina de granja amb llet de tigre, eriçó de mar, moniato i crema d’alvocat, i un tàrtar de vaca i anguila servit sobre el moll de l’os.
Si tots els plats són excel·lents, els rotlles i el tàrtar mereixen menció a part. Feia temps que no disfrutava tant i crec que la cuina va d’això: de gaudir com bèsties. Si l’objectiu del Bícnic és fer cuina tradicional però des d’una òptica actualitzada, ho han aconseguit. El Bícnic és un restaurant que crea addicció per la subtilesa dels seus plats. N’he tastat quatre, i n’hi ha d’altres que mereixen una nova visita. Per postres, he demanat una llimona pelada, que és un sorbet amb merenga de farigola i empolvorat amb flor de Sichuan. Tota una delícia com el vi que he pres al llarg de l’àpat. Una copa de Dido, un Montsant de nassos.
