Anem cap a Pau Claris, el carrer francès per excel·lència. L’Éric Basset, ex-cap de cuina del Caelis de Romain Fornell, hi té el Bistrot Bilou (pronuncieu com Milú), just al costat de la cocteleria Bobby’s Free, d’on és copropietari. “Jo volia fer un bar de vins, embotits i formatges, però amb l’Àlex Clotas, el cap de cuina, ens vam embolicar”, diu. Basset, nascut a Montpeller, va venir a Barcelona de petit. Amb la seva experiència de xef assessor –a Casa Ametller, per dir-ne una– ha reconvertit un bar Manolo cantoner –d’aquells de llargària inesperada– en un “bistrot barceloní, de cuines germanes, on sovint fem combats entre crema catalana i 'crème brulée'”, riu. De tocs asiàtics o llatins, zero: alliberat de la pressió de reiventar la roda a cada plat, Basset està “per la coherència total, per transmetre receptes ben fetes i molt pensades”, diu.
El Bilou té la doble vocació de menjar ràpid i bé (unes braves demencialment bones i abundants, per 4,80 euros; un salmó marinat amb gravlax propi fi i exquisit) i d’oferir un grapat de plats de cuina clàssica francesa a preus assequibles. Sobretot si tenim en compte l’alta complexitat de preparar un 'pâté en crôute' (16 euros), imponent llesca de pa de motllo (propi) amb un farciment de foie d’ànec semicuit, festucs, trompetes i ceba confitada en set espècies. Dos dies de feina per a un plat que devores amb fam de troglodita fi. O un 'pithivier' (16 euros), pasta fullada en què substitueix el farcit dolç per un cor de foie-gras melós, embolcallat amb carn picada de porc homologable a la nostra pilota d’escudella, i banyat en salsa demi-glace. Els detallets (o detallassos) del local són un manifest gurmet: va comprar el rostidor d’ast de Can Fabes, i ostenta un carro amb la vaixella de la seva àvia.
