Hi ha tantes Gràcies populars com se us acudeixin –crosta punk, multiculti, d’art i assaig, associativa i veïnal...–, però totes tenen un aspecte en comú: l’esperit festiu i tolerant (la majoria de les vegades). El recent bar restaurant Cal Trapella n’és una cara més. Aquí hi fan cuina catalana de grans èxits, i també hi sonen grans èxits catalans: esperit gracienc Txarango-Catarres, per entendre’ns.
Com que jo també soc festiu i tolerant, obvio la música ambiental –un bon debat: cal menjar-nos amb patates la música del xef?– i m’assec disposat a gaudir dels grans hits de la cuina catalana. Cal Trapella és la renovació de la clàssica masia urbana on el platillo –guisat o sofregit, no pas platet!– guanya la partida a la carn a la brasa.
Aquest és un lloc petit, amb una infraestructura de cordill i espardenya. Però això no treu que s’esforcin per posar a taula elaboracions notables: com les mandonguilles –de la mida del puny d’un nen, amb potent picada on es nota l’ametlla i la mà del xef fent rodolar porc i vedella– o unes croquetes de ceps impecables. De les limitacions n’han fet virtut: poques coses a carta i ben fetes, com uns musclos trapelles amb salsa de mojo picón o unes braves que faran fortuna.
