“Típica taquería mexicana”, diu el subtítol de Canta y No Llores. I a fe que ho és. El gerent, cuiner i taquer, l’Álex Narváez, és de Mèxic DF –que seria al taco el que Nàpols a la pizza–. “Vaig arribar de Mèxic el 2017, i vaig visitar tots els llocs bons mexicans d’aquí per oferir una cosa diferent”, explica. El fet diferencial és “sacrificar un xic de guanys i oferir qualitat i quantitat”. La carta d’aquest restaurant del Born –a Princesa amb preus que no gentrifiquen– és curta i concisa: entrants calents –sopes, guacamole, amanides... descobriu-hi el chicharrón de queso, un tub de formatge cruixent amb salsa i llima– i una segona pàgina de tacos més mexicans que Cantinflas xumat a Ciudad Juárez.
Els seus tacos al pastor –tires de carn de porc marinada amb achiote (planta/colorant natural), xili, tires de porc i pinya rostida– són una delicadesa brutal: “La tropicalització del xauarma libanès”, explica Narváez (i aquest n’és l’origen, sí). “El valor d’aquí –prossegueix– és que t’explicarem com és un taco 'platicando' en mexicà, no pas en castellà”, riu, i mentre glossa com el 'frijol negro' impregna la gamba guisada amb chipotle dels tacos del jefes, ja n’has demanat uns. L’altra gràcia és una pastisseria casolana i suculenta –heu de tastar el pastís de Chocolate Abuelita (que seria el Cola-Cao de Mèxic)– i un menú de migdia generós, a 12 euros (beguda, primer, principals i postres), on entren sense minva els generosos tacos de la carta.
