Una paella a la Sagrada Família? Aquest enunciat que faria apretar a córrer a més d'un, és del tot fiable si parlem de Casa Àngela. Un local amb història: primer va ser La Palmera, un establiment familiar molt arrelat al barri, obert l'any 1947.
El 2017 en Manel Forés i en Joaquin Viñas van fer-se càrrec del local, i el van rebatejar en honor a la senyora Àngela, que tantes truites de patates hi havia fet. Ara, amb el nom de Casa Àngela, hi manen els arrossos: en tenen vuit en carta, tots potents i saborosos i amb socarrats com Déu mana: alguns exemples són el mariner (amb calamars, cloïsses, gambes i carxofes naturals), el de pop o el molt ferm arròs de montanya, amb costella de porc ibèric, botifarra negra i bolets de temporada.
L'altre pota de la jugada és un repertori de tapes clàssiques que satisfaran tant el turista –sense cap pretensió d'innovar– com el local per la qualitat: gambes a l'alllet, patates braves, croquetes o bunyols de bacallà. "Volem estar en el circuit d'arrossos i tapes que s'han de tastar a barcelona. Cuinem de de zero, amb bon producte i hem optat pels preus molt continguts", expliquen.
I un bar de tapes i arrossos a Sagrada Família pot ser romàntic: dividit en dues adreces, 13 i 15, té unes vistes espaterrants a la Sagrada Família i un ambient íntim i acollidor. I que coi, aixo que l'arròs no és mai per sopar només s'aplica en casos d'arròs dolent per a guiris. Que no és aquest, esclar!