Casa Fernández

Ja fa 25 anys que va obrir Casa Fernández. Propietat de Javier de las Muelas, el local va iniciar la seva vida quan Barcelona estava en plena mutació olímpica, i de locals com aquest n’hi havia amb els dits comptats, en el sentit que eren restaurants on la qualitat i la tradició s’adaptaven als gustos d’una clientela que acabava de descobrir la globalització culinària com a fet diferencial. Posant unes gotes de soja sota el lòbul de l’orella, que si no, no eres ningú; ja m’enteneu. París, Londres, Nova York, passant alguns per Reus i d’altres per Eivissa. Un ambient molt Santaló.

Sense grans ínfules, Casa Fernández va ser un local necessari en una Barcelona ansiosa de reivindicar una modernitat amb arrels en una Europa que ens veia com a tonadilleros i toreros. Una creu. Un quart de segle més tard, Casa Fernández és ja un clàssic i s’ha convertit en un indret d’on mai no sortireu descontents, deixant clar que qui vulgui avantguardisme culinari que se’n vagi a un altre lloc. 

Amb el pas dels anys s’han anat incorporant al seu menú aquells productes que ja trobem en els nostres mercats globalitzats. Així, el client hi pot menjar una burrata de la Pulla, fideus soba amb verdures, gambes i escates de bonítol al wok, un tataki de tonyina o uns fagottini de carxofes i salsa de porros i foie gras. 

Esclar que aquestes receptes conviuen amb plats més nostrats, com uns ous ferrats acompanyats, per exemple, amb unes albergínies fregides amb mel, o uns ous estrellats barrejats amb xistorra o pernil ibèric. El bacallà a la llauna o un garrí cruixent també són dues bones eleccions. Tenen un assortiment de vins magnífics, i també de còctels –per què no proveu de sopar amb un gintònic?–. I pel que fa a les seves tapes, jo sempre he tingut especial debilitat per les papas arrugadas, les patates braves o el caçó adobat.I una pregunta: ¿On són aquelles croquetes de pollastre amb un toc d’alls tendres?