Aquest local és tancat.
C’era una volta (Hi havia una vegada) podria ser el títol d’una òpera en tres actes. Hi havia una vegada un home, el xef i propietari d’aquesta trattoria, Nicki Spinelli, que va deixar la família i l’hoteleria per aixecar una fàbrica d’electrodomèstics entre Itàlia, l’Argentina i la Xina; hi havia una vegada una noia, la barcelonina Eugenia Milá, que va conèixer aquest xef, i un final, fa cinc anys, en què van muntar aquesta petita joia de cuina casolana de la Ligúria, d’on és en Nicki. Òpera és també el que més sona al petit però càlid lloc, tal és l’afició de l’Eugènia, que peregrina entre el Liceu, el Colón i La Scala així que pot.
El que compta molt és la cuina que practica el xef, format a Itàlia. I detalls de pura trattoria familiar, com presentar uns spaguetti aglio olio –un dels plats més senzills i alhora complicats– havent retirat els alls fregits del plat abans de servir-lo, fet poc freqüent.
Diàriament preparen la pasta, que pot ser també farcida i acompanyada de saboroses salses, d’entre les quals destaquen la de xicoira i salsitxa o la de tinta de sèpia.
Entre els primers sobresurten les varietats de carpaccio; el de bou, el de ceps amb encenalls de foie gras semicuit o la bresaola amb llimona i pebre. Es tracta de no anar-hi gaire tard perquè els plats són fets a petita escala i és molt difícil arribar-hi a temps per tastar el vitello tonato que, segons uns habituals, està molt ben fet.
També és recomanable el civet de porc senglar. Els risottos, una altra especialitat del Nicky, són per a dues persones i el que té més sortida és el de ceps. Entre les postres, el cannolo sicilià (una mena de crep fregida amb ricotta i xocolata) és el far que brilla, i la carta de vins en té de bons d’italians. El de la casa és un garnatxa del Priorat interessant.
