Chicha Limoná és un doble local per a ús intensiu: esmorzars, berenars, vermuts i, evidentment, dinars i sopars, i còctels. I tenen un menú de migdia immillorable, amb plats com costella de porc picant i lacada, caneló de pularda o tonyina amb salsa teriyaki. Tenen xef i pizzer, que enforna pizzes de massa fina i cruixent: imprescindible la de sobrassada amb chimichurri. A diferència d'altres llocs d'interiorisme modern, aquí l'ànima del local és el bon menjar.
El passeig de Sant Joan s’està posant fantàstic. La temptació és referir-se a altres barris amb barbes i pantalons de tub fins al turmell i escriure amb la vulgaritat del que és previsible: Sant Joan és el nou Sant Antoni. La veritat és que després d’unes obres més invasives que la plaga del mosquit tigre, el bulevard facilita que puguis morir feliç sota les modernes, sostenibles i sempre aplaudides bicis. Restaurants i bars ben moblats s’instal·len a l’avinguda i als seus voltants: Granja Petitbó, Malpaso, Vivant i Chicha Limoná. Ha tancat la galeria Mitte, però s’endevina una barra (vermutera?) on hi va haver el Halley.
Obert al juny, el Chicha Limoná és un doble local per a ús intensiu: esmorzars, berenars, vermuts i, evidentment, dinars i sopars, i còctels. Cap local sense el seu bartender! He menjat a les seves taules unes quantes vegades: tinc coneixement per dir que el servei del migdia a 12 euros és un MMB (millors menús de Barcelona).
La primera vegada que hi vaig entrar vaig veure productes amb actitud: vins naturals de Cuvée 3000, llaunes d’Espinaler, cafès de Nomad, pans de Cloudstreet. Després vaig saber que l’Espai Sucre, amb Xano Saguer al capdavant, els assessorava. Una mica més tard em van dir que el propietari era Víctor Burgués, acompanyat per la seva parella, Sara Reixach. El Víctor va estudiar relacions internacionals, té una empresa d’exportació i l’exclusiva del suc britànic Belvoir: “Però jo volia ser cuiner des de petit”. Ah, la maleïda vocació. De moment és propietari, i cambrer ocasional als menjadors que dirigeix Norman Mata. Un xef de veritat, el mexicà Rodrigo Nieto, i un pizzer, Pere Gibert. La pizzeria ocupa la part del Limoná, encara que des del forn serveixen els dos espais.
Massa fina i cruixent: imprescindible la de sobrassada amb chimichurri. En començar, van decidir que els dos llocs fossin sobirans, cadascun amb les seves especialitats, si bé el més intel·ligent és barrejar, no diferenciar entre el que es menja al Chicha i el que es menja al Limoná.
A l’última visita em vaig concentrar en la carta. El Víctor va insistir en la croqueta de pollastre (som a Croquelona!), arrebossat cruixent, interior dens: correcta. Agradables els daus de salmó marinats amb tzatziki. Bé pel pa de comí amb escalivada, feta i alfàbrega (com a part del MMB un dia vaig tastar la llesca de pagès amb carbassa, formatge blau i nous). Vaig acabar amb la costella de porc picant i lacada, carn cuinada al buit més tendra que el petó de l’àvia. Entre els hits del menú de migdia, el caneló de pularda, l’amanida de sardina i taronja i la tonyina amb salsa teriyaki. Com a plat a retirar pel seu indefinit sabor, l’arròs amb calamars. I les postres! Sorbet de mojito, brioix amb gelat de vainilla i pastís de formatge amb sopeta de maduixa. 12 euros, esclar.
Víctor: tot en ordre, però canvieu els incòmodes platets fondos, que no són ni chicha ni limoná.
