Aquest establiment ha tancat.
La mentida de menjar als Estats Units: “Molt bona l’hamburguesa i la barbacoa, però para de comptar”. Aquest tòpic és tan fals com el que es va trobar el cuiner d’El Ejido Miky Manrubia quan va arribar a Miami. “Pensava que era l’Eivissa dels 'Estates', i em vaig trobar una ciutat de jubilats”. Manrubia, a qui distingim d’un raper chicano –tatuatges, estètica 'lowrider'– per l’accent andalús, va fer el salt a Los Angeles estil Axl Rose 1985: 'welcome to the jungle', “sense un puto duro, gairebé demanant diners al carrer i menjant burgers de dòlar”, rememora. El jove cuiner tenia CV en cuina de club eivissenc però també a Barcelona (tres anys entre Neichel i Codium). I a Los Angeles va passar del carrer al 'fine dining': ha cuinat en massa llocs per enumerar-los, però va tornar a Barcelona amb el concepte de gastropub de Los Angeles clavat entre pírcing i pírcing: “Llocs on es mescla el menjar de carrer amb influències de totes les parts de la ciutat: Chinatown, Koreatown, els barris llatins, Little Italy...”.
Aquest és el punt de partida del Chingón BCN –primer en va obrir un a El Ejido–, inclassificable local d’estètica urbana 'trash' on la 'taquería' tradicional comparteix sostre amb el sud-est asiàtic i la barbacoa nord-americana (a l’entrada hi trobareu una graella de carbó). De fet, Manrubia ha fet un taco amb tot el que va aprendre: des de la salsa barbacoa que li va ensenyat Michael Wilson, cuiner fill del 'beach boy' Dennis Wilson–, fins a les sortides que feia per tastar un xinès d’una regió diferent cada setmana. Sofisticació, molt sabor i picant ajuntat amb la filosofia pantagruèlica popular ianqui: més i millor.
Per tot just 20 euros, us despatxen un menú degustació de 'street food chingona' que comença amb un chupito d’ostra Gun (França i el Vietnam en un xarrup de marisc) i segueix amb un taco de pop gallec (kimchi vs. 'chipotle'! Picant matisat al límit, boníssim), i compensa la intensitat amb una suau 'quesadilla' de confit d’ànec amb 'hosin' i oli de tòfona que és addictiu. El gran final és alta cuina de los Estates: costellam porcí català Duroc –amb l’esmentada barbacoa– marcat en llenya i estovat en forn de baixa temperatura. Postres: el Donut Porc de LA (el pijama de Los Angeles!) és massa obscè per descriure’l, massa bo per oblidar-lo. Català sonso, al Chingón.
