L’altre dia vaig fugir de la via Augusta i ara hi torno per ocupar una de les taules del DOP Restaurant. La veritat és que em reconcilio amb la zona alta. EL DOP és un restaurant afable, molt al gust de la burgesia benestant, i encara que la carta no és innovadora –alguns d’això n’anomenen cuina de mercat sofisticada–, l’àpat acaba resultant molt agradable. Per cert, el tracte és exquisit.
A les taules, el bilingüisme és inexistent, cap novetat, i es nota que al DOP s’hi troben amics per parlar de veteranes batalles o joves parelles amb batalletes ja massa viscudes a pesar de la joventut perduda.
I la veritat és que el restaurant dóna perquè t’expliquin bones històries. A la carta hi ha plats que m’agraden força, com per exemple una cua de bou amb vi negre i puré de pomes al forn, però decideixo fer la Ruta del Bacallà. Això sí, sense mescalina.
Entre un Parmentier fumat amb ou cuit a baixa temperatura, foie gras a la paella i oli de tòfona, o uns tagliolini amb múrgoles amb vi de Porto i pols de foie gras, escullo el segon.
I entre un dau de bacallà amb romesco de pebre vermell de la Vera i salsa de calçots, i un bacallà confitat, allioli d’all negre i patata gratinada, trio el primer plat. Per cert, escric aquesta crònica des de Lió, convidat en el marc del magnífic festival de ficció criminal Quai du Polar, i passejant aquest matí pel mercat he vist unes múrgoles fantàstiques. França i els seus mercats són esplèndids, i mentre escric, tinc Yves Montand cantant a 'Les feuilles mortes'.
Tota aquesta ruta bacallanera anava acompanyada amb una cervesa Inèdit, una bona idea per degustar uns tagliolini on les múrgoles sobresurten carnoses i on un dau de bacallà cruixent per fora i melós per dins està molt ben acompanyat de la salsa de calçots.
Per postres, entre milfulls de mascarpone i maduixes amb vinagre de Mòdena o pinya caramel·litzada i escuma de crema cremada, opto pel primer. Em fan esperar, però les postres es mereixen la demora.
