Aquest local està tancat
La Chaine des Rotisseurs és una associació gastronòmica internacional fundada a l’edat mitjana que es dedicava a preservar i impulsar les tradicions de la bona taula, està present en 126 països i té gairebé 30.000 membres. Els valors que defensa aquesta societat que vol ser sinònim d’excel·lència i que no sempre ho aconsegueix amb alguns dels seus membres, són l’amistat, la bona gastronomia i la defensa dels bons vins. Totes aquestes qualitats, i d’altres, les demostra Antonio Infante a la seva cuina a la vista del Druida, un restaurant injustament deixat de banda per les cròniques i on s’ofereix una cuina rigorosa i saborosament elaborada.
La màgia és un altre dels condiments que empra Infante si s’ha de jutjar pel nom del restaurant, una mena d’homenatge a aquells sacerdots celtes, entre els quals hi va haver, diuen, astrònoms, filòsofs o mags. Per alguna cosa aquest mestre dels rotisseurs de l’alta cuina francesa, viceconseller de gastronomia de Barcelona per a París, presenta la seva cuina amb una barreja de màgia i imaginació. En un dels salons privats on vam ser en la darrera visita ens van sorprendre sobretot la tripa i un conill amb ametlles que figurava entre les recomanacions diàries del xef.
Hi ha un menú degustació ‘curt’ (41,85 €) i un altre de ‘llarg’ (69.75 €), vi a part. A la carta, es pot gaudir d’altres plats de la cuina catalana i francesa. Es pot començar el tiberi amb uns canelons de carn trufada i foie gras a l’estil Druida o un saltat de bolets de temporada amb oli de trufa blanca i llagostins brasejats. Per una debilitat personal, aquest dia iniciem l’àpat amb una sopa de peix, molt ben resolta.
Entre els arrossos destaca el caldós de llamàntol. Però si el que es vol és viure una experiència marinera, es pot engegar amb unes sardines marinades ‘sense feina’ molt ben preparades.
El buquet de filet ibèric amb foie gras caramel·litzat i salsa de porto amb toc de cireres i cruixent és el far que il·lumina el capítol de les carns. I del corral, Infante en va treure una terrina d’ànec confitat amb semicuit i fons d’emulsió de patata amb oli de trufa blanca. Per no parlar de l’altra terrina, la de foie gras semicuit amb fruites vermelles i mantega amb toc de taronja. A aquestes altures, podem recrear-nos amb els efectes que causa aquest local, en un moment en què el disseny s’ha tornat una mica fred per a emocions que sovint necessiten un entorn més tebi. –Marcelo Aparicio.
