El Bala

L'elecció o no que et posin sal al menjar hauria de ser del client, no del cuiner. Si no fos així, el millor seria batejar el restaurant amb el nom de Sense Sal i tan contents, sabent que els plats sense sal poden ser molt sans, però solen ser menjar d’hospital. Tots els elements que componien el plat destacaven per la seva dolçor i quan li vaig demanar a la cambrera si em podia passar el saler, un home, suposo que l’amo, em va dir que ells cuinaven sense sal. No m’agrada parlar malament dels restaurants i menys del Bala. No hi he anat de nit i al migdia hi ha un menú a 14 euros que no em dona dades suficients per saber què volen ser de grans. L’única dada que tinc és que tot i que la matèria primera era de qualitat, hi faltava ànima salada i espiritual. La idea és bona. Un pot compondre el seu plat combinat amb tres grups de nutrients: energia, fibra i força. Vaig elegir un arròs de verdures, escalivada amb romesco i pit de pollastre marinat al carbó. El del costat va demanar una amanida alemanya de patata, un capritx àrab i una hamburguesa de cigrons. La seva cara també semblava banyada per les aigües dolces d’un riu amansit. No ho sé. El Bala té una decoració molt agradable, però el conjunt... És com un pa sense sal. El problema és fàcil de solucionar. Hi ha clients que amb una cuina sense complicacions i bon producte en tenen prou.