[title]
El Magraner Boig no és un restaurant grec de tòpics. Oblideu-vos de la Grècia de Zorba. Res de columnes, tapissos del Partenó i plats trencats. Aquest establiment és un ampli espai diàfan de sostres alts, parets blanques, barra de totxana i enormes finestrals que donen al carrer d’en Robador. La serenitat visual del local contrasta amb el constant bullici ravaler. Això sí, no hi ha gaire diferència de decibels entre dins i fora.
En Kostas, l’amo, no s’ha entossudit a apinyar tota la gastronomia del seu país en una carta infinita. La seva carta està impresa al mantell de paper i és força híbrida, a pesar que hi trobem a faltar peix. Hi ha plats molt coneguts per als barcelonins, com el tzatziki i la mussaca, i d’altres més desconeguts, com la 'tirokafteri', una ensalada picant de feta, iogurt, pebrot i xili, i l’'arnaqui fricasé', un guisat de xai amb enciam, ceba tendra i salsa 'avgolemono'.
El vi blanc Moschofilero Tsantali, mineral i floral, us catapultarà a l’Olimp. Si voleu quedar-vos amb els déus, no demaneu la 'tigania', daus de porc fregits amb herbes aromàtiques. Els nostres eren insípids i semblaven rescalfats. Remateu l’estada celestial amb un iogurt amb fruits secs i confitura; un cafè grec de fons terrós, i una copeta de licor Ouzo Plomari, anisat i potent.
