A qui no li ve de gust sopar a un lloc que es diu El Mamon? Situat en un emplaçament de somni –un macrorrestaurant de 700 m2 al passatge Calders de Sant Antoni– amb una terrassa gloriosa i un interiorisme de primera divisió, El Mamón no inventa res, però reinventa que t'hi cagues, si em permeteu posar-me barroer (com el seu nom!). Lluny d'experimentacions, la carta ofereix jugades segures de cara a barraca, però que sempre venen de gust, preparades amb un toc gastronòmic innegable i tot fet des de zero.
Com per exemple, unes patates braves laminades i recosides en lingot, d'allò més addictives, i arrossos per sucar-hi pa, com un arròs a la llauna amb calamar i piparra fregida. Els preus són continguts i la matèria primera és òptima: allò més cara és un entrecot de 250 grams, filetejat i amb guarnició, al punt, que surt per uns 15 euros. És un lloc ideal per anar-hi amb nens: pizzes bones, espai per córrer i menjar-hi ben ample. I sense nens: tenen capacitat per a àpats de grup de fins a 50 persones, hi ha una cocteleria de bon nivell, música en directe (sobretot rumba) els caps de setmana i un horari que s'allarga.
