El lema de la Paola di Meo i el Miguel Portillo –sala i cuina del Tarantín– és 'serious caribbean cuisine'. Ells són de Maracaibo, topònim amb ressò de canons pirates. El Tarantín –equivalent a xiringuito de carrer fet amb un pal i una espardenya– vol “establir un petit repertori de cuina d’autor inspirada en les receptes del Carib: Grenada, Trinitat i Tobago...”, diu Portillo. Antigua i Barbuda és una illa, no la darrera amb qui vas lligar, perdulari.
No es defineixen com a restaurant veneçolà, sinó “com a plaça oberta a les influències afro comunes del Carib”, diu Di Meo. Han convertit una botiga de telèfons en una caseta de platja i s’han documentat a fons pel que fa al menjar de carrer. Una carta curta i mutant que va cara a barraca (antillana), amb sis tapes i set principals: excel·lents les boles de iuca farcides de 'jerk chicken', pollastre favorit de Bob Marley, delicat i fumat (l’au!).
De la República Dominicana tenen el 'mofongo', una cúpula d’arròs, plàtan fregit i espècies que ells fan amb galta de vedella. I de collita pròpia, un tendre magret d’ànec que, rostit en una fulla de plàtan i amb verduretes i espècies, agafa un suquet propi deliciós, res a veure amb l’ànec amb crema de llet. Al menú de migdia (12,95 euros) posen ritme 'rocksteady' a receptes mediterrànies, i també hi entren plats populars, com el 'channa aloo', senzill i aromàtic curri vegetarià amb cigrons de Trinitat i Tobago que sí, 'chana' molt.
