Emocionar

Entre grans grups de restauració i màrqueting digital, a vegades un s'emociona quan es topa amb un bon restaurant familiar que no té cap altra pretensió que donar de menjar bé i guanyar diners sense vendre fum. I Emocionar es diu el restaurant que els germans Munné, Àlex en sala i Sergi a la cuina, van obrir en una cantonada del discret carrer Saragossa. L'oncle dels germans, Enric Munné, va ser el propietari del restaurant 18 d'octubre, al carrer Julián Romea, obert des de finals dels anys setanta fins al 2012, i fou lloc de reunió dels moderns de bon menjar, els que sintonitzaven amb la Nouvelle Cuisine. Cada dia, després de l'escola, els germans tornaven al 18 d'octubre, i allà van aprendre l'amor per l'ofici. Van intentar agafar-ne el traspàs, però fou impossible.

Ara bé, a Emocionar mantenen viu l'esperit de la cuina del seu oncle mitjançant cuina catalana amb un marge creatiu, sense esdevenir pretensiosa, amb tot fet des de zero, i un saludable ànim juganer. Hi trobareu picades d'ullet als anys vuitanta, i també potser us recordarà a les primeres vegades que els avis us portaven a dinar, una proposta tant personal que mereix destacar en la jungla dels millors restaurant de la ciutat, Per exemple, un pastís d'albergínia, que remet al gran èxit vuitanter que és el pastís de verdura, amb la verdura en diferents textures i coccions, i un paté d'albergínia fumada, amb ceba confitada. Suau, deliciós, ens recorda que la crema de llet no és el dimoni, si és casolana i es fa servir bé. Les seves mandonguilles amb sípia estan fetes de peus de porc desossats, barrejats amb botifarra i amb l'afegit de la sípia estofada, un platàs de cullera amb un toc de distinció afrancesada. I a l'hora de les postres... ¡Flam de trifàsic de Baileys! Amb forma de púding, i una consistència entre flam i crema, i que ens recorda com molts vam entrar en el mon del mam a l'hora del cafè, després dels dibuixos animats.