La cuina siciliana podríem dir que és la 'mamma' i fins i tot la 'nonna' de les variades i gustoses cuines italianes. Com assenyala Elena Kostioukovitch en el sucós llibre 'Por qué a los italianos nos gusta hablar de comida', a Atenes ja usaven llibres de cuina sicilians. Plató, en el diàleg Gòrgies, recorda que un tal “Mitteco va escriure sobre cuina siciliana”.
Ara a Barcelona el xef Niko Scimone, que va conquistar diverses estrelles de la música a Nashville, ha instal·lat el Galú. I hi ofereix una carta curta però saborosa, que promet anar ampliant amb la riquesa de la cuina de la seva illa. Una carta disponible sense gluten i amb moltes opcions veganes. Elabora la seva pròpia pasta, el pa i les postres. I es nota i s’agraeix. La nostra estrena al Galú (nom que prové de les seves filles Gala i Lucía) va començar amb una 'caponata', entrant sicilià, i un carpaccio molt especial.
L’amanida de fonoll i taronja va completar el trio inicial, per després gaudir d’una albergínia parmigiana molt ben elaborada i exquisida. Les pastes, des del moment en què s’elaboren diàriament i artesanalment, cobren un gran valor, condimentades amb la riquesa d’aquesta cuina gresol de cultures. Uns 'fetuccini' amb pèsols tendres van fer honor a les pastes, així com els 'pappardelle' a la Norcia, amb salsitxa, escalunya, tòfona negra i nata. No obvieu les postres: excel·lents tiramisú i pannacotta.
