Cada cop que l'Arianna tornava a casa pedalejant pel carrer Girona, després de treballar al restaurant que dirigia al Born –l'enyorat Meneghina, un bon italià–, passava pel davant de la Granja Vendrell i es mirava el rètol de lletres art déco amb adoració i respecte. "Aquí hi ha molta història", pensava. Després de gairebé cent anys, una guerra civil, la renovació de la façana als anys 70, uns petits canvis a l’espai interior i tres generacions de la mateixa família al capdavant del negoci, l'Arianna es va decidir a agafar el relleu de la Granja Vendrell; i ho va fer tenint una cosa molt clara: mantenir l’essència i la personalitat del local. Aquest traspàs del llegat va succeir el 2019, mesos abans que arribés el que ja forma part de la història. Tot i la maleïda pandèmia (i una ciutat cada cop més homogeneïtzada, on les franquícies exànimes floreixen en l’asfalt com els camagrocs a la tardor) l'Arianna va dir, "tirem endavant, però donem-hi una volta".
A més d’esmorzar, a la nova Granja Vendrell també s’hi pot anar a dinar; així, ens trobem amb un híbrid perfecte que combina la tradició centenària amb una proposta de plats sense floritures: cuina tradicional amb un toc de gràcia. "Ara tenim amanida de remolatxa amb col arrissada i ànec confitat amb verdures, entre altres coses, però tot depèn del que hi hagi al Mercat de la Concepció", em comenta. Tot i aquest nou punt de bistrot, continuen muntant la nata respectant la recepta de Demetri Vendrell i ho fan utilitzant la mateixa màquina que les generacions anteriors. I segueixen venent aquest deliciós or blanc als veïns i nouvinguts en envasos, per emportar-se'l a casa.
Els pilars que mantenen l’harmonia entre el passat i el present es basen en dos ingredients fonamentals: l’elaboració pròpia i la cura pels detalls. Elaboren els seus envinagrats, que també pots comprar per endur-te'ls, tenen una interessant oferta de vins, fan la seva mantega i les postres, i et pots eixugar les restes d’un deliciós biquini de bonítol amb un tovalló de roba. L'únic però? El preu, assimilable a allò que en deien 'gastrobar', grinyola amb la vocació popular de granja.
