L’Iluzione és un restaurant d’arrels italianes, un local molt curiós de visitar i on es pot gaudir d’una cuina tranquil·la, una expressió que m’encanta. L’ambient és relaxat, amb una il·luminació un pèl massa baixa, fet que dificulta llegir la carta sense la llanterna del mòbil. Exagero, però m’encanta posar-me hiperbòlic.
Un cop superat el minúscul tràngol, l’Álvaro Colomer, amic i escriptor excels, i jo compartim mitja ració de mortadel·la artesanal de Bolonya amb 'focaccia'. El xòped va estar a punt de matar el prestigi de la mortadel·la, però per sort és impossible matar un embotit de dignitat verdiana.
De segon, l’Álvaro es decanta per una 'parmigiana di melanzane' CHIC, que en cristià de Montserrat són unes albergínies a la parmesana amb una burrata que és com la cúpula de Santa Maria del Fiore. Em decanto per un 'roast beef figherto', un rosbif de bou amb puré de patates trufat, parmesà i salsa de ceps. El resultat és bo, i perquè augmenti una mica més la morositat dels plats, la cambrera, molt amable, ens serveix dues copes de Papale, un vi negre esplèndid de la Pulla, terra de vides rebels. No demanem postres. Els nostres estómacs estan més que satisfets. Ja tornarem, perquè l’apartat de la carta dedicada a les 'focaccies' ('salmone', 'pulled pork', ibèrica, norma, 'margherita', 'rachele', 'porchetta' piemontesa) obliga a tornar a un local amb personalitat i tan chic com una burrata que sembla creada pel mateix Brunelleschi.
