Ha reobert el mercat del Ninot i els barcelonins ens hem de felicitar per un mercat obert als ciutadans i una oferta culinària fantàstica. I vull parlar de La barra, també coneguda com La barra d’en Jorge. Hi afegeixes González, i ja saps com es diu el cuiner. Aquí hi ha un detall que recorda els antics mercats. Els clients poden comprar el peix fresc i en González i cia. el prepararan al seu gust.
Però el més destacable són uns plats que, si no s’espatllen les ganes del seu creador, es convertiran en uns clàssics del barri. Per exemple, és molt destacable l’entrepà de calamars a la barcelonina, un homenatge al germà castís, però maridat amb una amanida de xató i tot atrapat dins d’un pa de mollete fet amb tinta de calamar que hi dóna un sabor molt particular.
Un altre plat destacadíssim són les croquetes de calamar. Molt lleugeres i amb un cruixent que sorprèn que amagui una quantitat tan ufanosa de moŀlusc marí, i una massa als antípodes de la pasterada habitual. Llàstima que no els quedessin raviolis d’escamarlà: si algun lector té el gust de tastar-los, que no dubti a donar la seva opinió.
Els escamarlans Punx Punx, amb una base magnífica de ceba, eren excel·lents, i van servir per fer-nos oblidar els raviolis absents. Els éssers humans som així de volubles.
Vam acabar amb un arròs de gamba i cargol de punxa. El gust era potent, marí, sense concessions, però amb el toc melós que hi donava un bocí de papada confitada. Tota una troballa. En Jorge ens va recomanar un cebiche de corball de roca. Un altre dia. I ens va oferir uns bunyols de bacallà. Un altre dia.
