Si algú pot onejar amb tot el dret del món la pizza a Barcelona són ells. Pino Prestanizzi (calabrès) i Patricio Sodano, de Nàpols, van obrir, el 1989, La Briciola. Era un moment en què “només hi havia una pizzeria a la ciutat, i anar a sopar a l’italià era signe de distinció”, rememora Pino. El temps aquí s’ha aturat, però això és bo: han mantingut el nivell i treballen amb tot el producte, fins i tot l’aigua, de Nàpols. I la decoració és massa autèntica per titllar-la de kistch.
Tenen una carta ben escollida d’antipasti i plats de pasta, però l’estrella, esclar, és la pizza, en el seu cas fina, cruixent, res de napolitana barateta que ja en circulen moltes: “No hi ha res pitjor que una pizza gomosa i poc feta que et repeteixi”, diu en Pino.
