El valor de La Brochette, restaurant especialitzat en pollastre, és haver recuperat el plaer de menjar l’au que va idealitzar la postguerra: una clàssica amanida Cèsar, unes croquetes, uns canelons, un tagín, una botifarra, una hamburguesa, un cuscús, una broqueta amb albergínia picant... El pollastre té múltiples portes per entrar al paradís. Com que és la primera vegada que hi vaig, demano el clàssic: mig pollastre a l’ast macerat en espècies. L’au resulta fantàstica, intensa de gust i d’aromes. Per acompanyar el plat, demano un wok de verdures. Un plaer, encara que algú pugui pensar que es tracta d’un menú de règim.
La senzillesa al poder. Per trencar l’equilibri dietètic, demano un tiramisú. Me l’ha recomanat un client assidu que mai es pot resistir a un dolç amb gust de cafè suau i una crema escampada amb un cacau que tanca el cercle virtuós. La Brochette és un restaurant sense grans pretensions i per això és molt recomanable. El pollastre mereix arribar als regnes celestials.
