La Mafia Mexicana no té cap ànim irreverent en el nom: simplement es diu així "perquè al·ludeix a la dimensió familiar i de lleialtat que hi ha entre els clients i els treballadors"; explica el xef i copropietari Renato Guiomar, que la primavera del 2025 va emprendre aquesta aventura amb la seva sòcia, la Laura Oset. Guiomar, un xef portuguès amb experiència en altra cuina –va ser a l'equip de l'enyorat Michelin Roca Moo, la cada dels Roca a Barcelona– hi entén un niu, de cuina mexicana: va tenir un restaurant mexicà amb la seva ex durant un grapat d'anys.
Hi ha tres coses que se'ns queden al cap i a la panxa, després de menjar a La Mafia Mexicana: la suculència i generositat dels plats ("taco que cierra no es taco", és la dita mexicana que segueixen al peu de la lletra) i una òptima qualitat-preu. Hi trobarem sobretot una carta de tacos amb alguna escapada a altres especialitats (com chilaquiqules o la torta ahogada, aquell entrepà tan brutal que consisteix en un panet mexicà cruixent farcit de carnitas i que sura en una molt picant salsa de jitomate). Guiomar busca el sabor tradicional mexicà amb coccions llargues: esplèndida cochinita pibil, marinada 24 hores i cuinada a foc lent 12, o uns tacos de carnitas que són una festa del col·lagen, amb múltiples parts del porc guisades que es mengen sols (com el taco al pastor, rostit en trompo com Déu mana). També hi ha tocs autorals: com el quesobirria, pantagruèlic plat de tacos de bírria que a més de sucar-se en el consomé del guisat que els farceix, van planxats amb fornatge. No, aquest no és un lloc per a fer, dieta, però sí que té un 95 % de la carta apta per a celíacs i molts plats vegetarians.