Allò local és universal. Així ho va entendre la Michela Cocco, una dels socis de La Sedici, quan va decidir exportar a Barcelona les pizzetes que fan als forns de pa de Pescara, la capital de la regió italiana dels Abruços, al centre del país. Són cercles de 16 centímetres que no tenen res a veure amb les 'cutreses' amb què sovint associem el concepte de 'minipizza'. "Jo sóc d'allà i volia exportar quelcom de qualitat, que em representés", explica Cocco (persona amb bon ull per veure què funciona: ella va començar La Vietnamita).
L'afamat mestre pizzer Luciano Passeri els va proporcionar la fórmula d'una massa d'alta qualitat, fermentada durant 24 hores, digerible i esponjosa, que va coberta amb producte de primera qualitat i proximitat de DO italiana en la mesura del seny i del possible (mozzarella del sud, tomàquet de la Campània, oli d'oliva d'aquí). El resultat són temptacions delicioses i substancioses com la pizzeta de 'stracciatella' i tomàquets secs o pernil de Parma i mozzarella de búfala. Tenen 16 receptes, d'aquí el nom, 16 en italià. I en diuen minipizza, però per tant pocs euros com sis te'n menges dues i quedes més que satisfet.
