A vegades les coses són el que semblen. I ja són prou bones per no haver de necessitar més coartades o disfresses conceptuals. Aquest és el cas de La Tanda, un curós bar-restaurant obert a Pere IV, d’antiga cicatriu urbana a carrer transitable i comestible. Vaig entrar-hi aixafat per la canícula, i vaig tornar a les tres dimensions amb una fabulosa ensaladilla amb gambes fresques (8 euros, patata al dente, maionesa acabada de fer) i uns macarrons amb cua de bou (8 euros), la pasta com a complement d’un guisat esfilagarsat sense feina, per sucar-hi pa, excel·lent.
Motivat pel tríptic qualitat-preu-imaginació, vaig tornar a agafar La Tanda havent quedat amb en Llorenç Roca, el propietari, i en Miquel Carrasco, el cuiner (ex-Alkimia). “Ens agrada la filosofia dels restaurants antics, sobretot la tipologia de restaurant tradicional de Barcelona, sense cap pretensió i on no et sentis enganyat”, explica Roca. Carrasco afegeix que “ara mateix estem buscant l’essència de la cuina catalana, pocs ingredients i molta cura”. La cuina catalana en essència, que no pas en rèplica literal: la carta és breu i amb escapades aventureres –lletons amb tàperes i parmentier!– i sobretot amb petites voltes de rosca molt estimulants.
Com, per exemple, unes sardines fumades amb pernil i figues, o uns clatells de lluç arrebossats i per dins pur pil-pil (9,5 euros), brutals, llaminadura per a adults. Lloc de carta curta i pissarra atapeïda, val la pena ullar els plats del dia, on trobareu sofregits i platillo visceral: arròs amb parpatana –sucosa sotagalta de la tonyina–, espardenyes amb cigrons o capipota són reclams poderosos.
La Tanda ara són poquets –dos a cuina, a sala l’efectiu i cordial servei de la Lily– però es mastega el potencial d’un local petit que no es tira a la brava ni tartaritza ni cevicheja. “Poques coses ben fetes i amb carinyo. No em tanco a fer res, i el que vingui, vindrà,”, diu el xef. Bon fil musical: Roca era bateria del clàssic grup de punk-pop Suzy & Los Quattro.
