La Taverna del Ciri ja no és aquella fonda amb menú de migdia econòmic que van obrir l'Artur Martínez i en Marc Ribas el 2013, però tampoc ha traït l'esperit inicial. Ribas, propietari únic, apunta a la cuina de fonda en versió ultralocal i gamma alta: aposten pels vins de Km0. No hi ha gintònics ni combinats, sinó digestius catalans centenaris, com la penjada ratafia, i vins fets a 20 km del restaurant.
Com diu el xef més mediàtic de Catalunya, "faig altres coses, però la Taverna del Ciri és la meva guerra". Això vol dir que el Ciri és la seva aposta personal per la cuina del territori, vehiculada a través de plats amb innovacions que surten del patró musical català però sempre tornat al ritme ancestral. I sempre amb una traçabilitat de producte proper modèlica. Per exemple, uns macarrons farcits de samfaina amb crema d'orenga i formatge Ermesenda, o un biquini de Bikini de cap i pota i colrave amb maionesa de raifort. Però també us hi esperen mandonguilles o pollastre de rostit, sempre amb el toc creatiu i diferencial brutal.
