17 restaurants boníssims a prop de Barcelona per a una escapada gastronòmica

El grup Casino de Peralada va fer un moviment savi incorporant el binomi Xavier Sagristà-Toni Gerez al seu restaurant: el 2017 volien elevar el nivell gastronòmic del castell portant la cuina del paisatge de l'Empordà al Casino i van cantar blackjack amb la primera Michelin. Sagristà, un xef tranquil i pausat, deslligat en la mesura del possible de la pressió competitiva de les estrelles, va poder treballar amb calma i mitjans. I això ho evidencia una cuina meravellosa, en la línia que van encetar fa molts anys al ja desaparegut (i històric) Mas Pau.

A la mort de Sagristà, el 2021, el va reemplaçar el xef Javi Martínez, un home de la casa que va treballar durant 15 anys amb Sagristà i que Gerez defineix com a "el fill d'en Xavi en l'esfera culinària". I com se sol dir, tot canvia per seguir igual: en la cuina de Martínez perviu un estil d'alta cuina que, encara que sigui amable i amb fortes arrels en el paisatge, té un esperit d'autor i avantguarda innegable. I el menú degustació del 2022 té un enfocament més atrevit i minimalista, però mantenint una base de cuina de fons, brous i salses mare de cocció lenta. El protagonisme de la carta recau en el mar i muntanya, amb plats com el sandvitx de peus de porc guisats i bou de mar, o un frapant ànec curat en algues, amb ravioli marí. El menú degustació és una meravella: 18 passes per 165 €, que té un moment culminant en el carro de formatges de Toni Gerez, únic a Europa amb 200 referències. També hi ha l'opció de fer-ne un de més curt, de 13 passes a 135 €, amb els plats clàssics d'aquesta casa imprescindible. 

Clàssic amb majúscules. Poques empreses poden dir que estan en funcionament des de l'any 1771. La Fonda Europa, en el centre urbà de la capital del Vallès Oriental, no para de renovar-se, però al mateix temps conserva un aire històric i una elegància únics. I per si per alguna cosa té fama, és pel seu restaurant, pel qual han passat infinitat de personatges famosos que cerquen el plaer de la bona cuina tradicional catalana, de qualitat, sigui al migdia o a l'hora d'esmorzar (però hi trobareu un servei interromput de cuina de 9 a 17 h). Aquí viu i perviu la cuina de platillo –un guisat amb picada– en la seva màxima expressió, amb plats com els peus de porc amb calamars i mandonguilles, per exemple. Per dormir, parada i fonda en qualsevol de les seves 37 habitacions.

Magnífic hotel rural envoltat d'horts i d'animals, ideal per a reposar-hi uns dies i molt adequat si hi aneu amb canalla. Té deu habitacions, totes exteriors, i tres amb sala d'estar. De la mateixa finca en surten els aliments que després se serveixen al restaurant, amb una cuina de primera qualitat i molt marcada per l'estacionalitat del producte, i que li ha valgut grans reconeixements: el màxim, l'estrella Michelin, esclar. També hi podreu comprar els embotits d'elaboració pròpia.

Menjar porc aquí és tenir la certesa que menjaràs el millor porc possible de Catalunya. Peu de porc desossat, lletons de vedella de llet embotit com una catalana amb escalunya, naps i carabassa, poesia porcina. I el preu és òptim, un dels Michelin catalans més assequibles. 

Hiu (Carrer de la Llibertat, 5, Cambrils) és una escapada de cap de setmana genial. Dirigit pel xef Sergi Palacín, conegut per la seva trajectòria a The Alchemix, aquest restaurant combina l’essència del mar i muntanya català i de Cambrils amb els sabors vibrants del sud-est asiàtic. Després de deu anys a Tailàndia, Palacín és capaç de barrejar amb coherència Cataluya i Àsia: vegeu la croqueta de pollastre satay o un espectacular temaki de tàrtar de cecina amb kimchi, on la dolçor i el picant es fusionen de manera memorable. Amb menús degustació de 13 passes per 80€ i el clàssic de 8 passes per 50€, el restaurant ofereix una experiència de tècnica, creativitat i gust de preu molt ajustat, especialment si el comparem amb les tarifes d’altres grans restaurants a Barcelona.

Amb plats d'alta complexitat com el fricandó de galta de tonyina amb trompetes de la mort, Hiu no només ofereix innovació, sinó també un coneixement profund sobre la cuina tradicional catalana (i no desentona gens en un entorn suculent i tradicional com és la cuina de Cambrils). Hi ha una carta de 140 vins, concebuda per la Judith Palacín, germana del xef i sommelier del local, i es complementen amb un kombutxa casolà que marida amb els plats centrats en la fermentació. 

Més que un hotel, això és un somni de pedra i verdor: Mas de Torrent és una masia del segle XVIII que el 1988 va ser reconvertida en hotel de luxe. Tu vas gaudint del paisatge Tolkenià de l'Empordà, i de cop i volta emergeix aquest dom del luxe. Però no luxe 'bling-bling' o cridaner, sinó ple de serenitat i calma. L'hotel –que va refer Único Hoteles el 2019– ha conservat la façana i un interior immaculat de volta catalana i terres amb rajola de tova, fets a mans. Aquest és un lloc per desconnectar, si t'ho pots permetre: hi ha una piscina, és clar –moltes suites tenen piscina individual!– i davant de l'edifici principal s'amaga un spa de 600 m2, amb piscina climatitzada, quatre sales de tractament, sauna seca i hammam, sala de fitness i circuit d’aigües.

De la cuina se n'encarrega Ramon Freixa, que ha tornat a casa a exercir «la cuina de l'Empordanet, la que van descriure tan bé Pla i Luján, posada al dia», explica. Menjar a qualsevol dels dos restaurants de l'hotel és un festival: al gastronòmic, trobaràs un menú degustació (entrant, dos plats principals, selecció de formatges i postres) amb plats com calamarsets farcits amb xamfaina o fricandó de vedella de Girona amb bolets (recorda que Freixa és un crac del binomi tradició-modernitat, que fa anys que va marxar de Barcelona). 

En un racó discret de la Costa Brava encara hi ha lloc per a miracles com l’hostal Tots Som Pops (Onze de Setembre, 7. T. 972 38 91 96) a Colera. En Joan Campos i la Carme Rodrigo van arribar-hi empesos per la crisi immobiliària del 2008 i van convertir l’edifici més barat del litoral català en un hostal familiar que rebutja la massificació. Quatre habitacions, quaranta coberts i cap ganes de créixer. “Amb un servei ple, ja en tenim prou”, diu Campos. I prou vol dir molt: amanides amb tomàquets de Vilafant i sardines fumades, carn a la brasa generosa, arrossos bruts de l'Empordà d’escàndol i racions tan abundants que el cuiner promet reduir-les... però no ho fa mai.

Tot aquí respira coherència i territori: el peix arriba de la llotja de Llançà, les carns d’una petita ramadera d’Osona i els vins, tots, són DO Empordà. A la sala, decorada amb vinils i un homenatge a La Trinca –el nom del restaurant surt del seu tercer disc–, el temps s’alenteix entre cassoles fumants i habituals que tornen setmana rere setmana. Colera, amb les seves dues platges de pedra i el seu aire tranquil de poble fora del radar, és un tastet de com eren les coses abans de la massificació absurda del turisme. 

Si sou dels que creieu que un bon arròs a la platja de Barcelona us deixarà la VISA tremolant, ja us ho podem avançar: hi ha alternatives més assequibles fora de la ciutat. En un dels racons més idíl·lics de la Costa Brava, Jordi Vilà, el reconegut xef de l’Alkimia, acaba d’obrir Al Kostat del Mar (Platja de Sa Riera, Begur, T. 972 62 71 20). Aquesta versió marinera del seu restaurant barceloní s'emmarca en el luxe relaxat de l’hotel Finca Victoria i proposa una cuina mediterrània senzillament deliciosa: arrossos, producte fresc de mar i brasa precisa, amb preus raonables si tenim en compte l'emplaçament i l'excel·lència de producte i execució.

Vilà aposta per la cuina empordanesa amb tres arrossos destacats: el tradicional arròs negre (24 €), l’arròs mar i muntanya amb pollastre i cargols (22 €) i l’arròs de pescadors (35 €). Totes les opcions són una mostra de l’experiència i el coneixement de la cuina catalana de Vilà. A banda dels arrossos, el menú inclou mossegades com l’ensaladilla a la brasa i el ngiri de tonyina, així com plats com els macarrons gratinats amb rostit de pollastre o fideus a la cassola mariners. Un espai tranquil, amb vistes al mar, on la gastronomia catalana es renova sense perdre el gust de sempre.

La Taverna del Ciri ja no és aquella fonda amb menú de migdia econòmic que van obrir l'Artur Martínez i en Marc Ribas el 2013, però tampoc ha traït l'esperit inicial. Ribas, propietari únic, apunta a la cuina de fonda en versió ultralocal i gamma alta: aposten pels vins de Km0. No hi ha gintònics ni combinats, sinó digestius catalans centenaris, com la penjada ratafia, i vins fets a 20 km del restaurant.

Com diu el xef més mediàtic de Catalunya, "faig altres coses, però la Taverna del Ciri és la meva guerra". Això vol dir que el Ciri és la seva aposta personal per la cuina del territori, vehiculada a través de plats amb innovacions que surten del patró musical català però sempre tornat al ritme ancestral. I sempre amb una traçabilitat de producte proper modèlica. Per exemple, uns macarrons farcits de samfaina amb crema d'orenga i formatge Ermesenda, o truita del Pirineu curada en escabetx medieval d’agràs. Però també us hi esperen plats de tota la vida, com calamars farcits o pollastre amb escamarlans, sempre amb el toc diferencial brutal.

L'emplaçament és espectacular: un restaurant en un antic Far, el Far de Sant Sebastià, entre Llafranc i Tamariu, i amb unes impressionants vistes panoràmiques. Amb l'objectiu de conservar l'esperit neoclàssic, s'han respectat al màxim els elements originals de l'antiga construcció del Far de Sant Sebastià, que presideix un penya-segat de 170 metres d'altitud en un racó de la Costa Brava on la mar és el veritable protagonista, amb unes vistes fabuloses. Dir que la terrassa és maca és com dir que Hendrix era un guitarrista competent.

En l'ambiciosa aposta de Far Nomo, el grup barceloní de cuina japonesa Nomo refina la seva oferta de cuina nipona amb tocs catalans. La carta ofereix un recorregut per la trajectòria del xef Naoyuki Haginoya en diferents barres de sushi, 'izakayas' i yakinukus (barbacoa japonesa) a Tòquio, i reflecteix la seva habilitat i talent en diferents disciplines de la cuina japonesa. Sempre amb producte autòcton i de temporada. Com un arròs fregit amb espardenyes, ceps i trompetes de la mort, i tot el seu repertori de sushi ben conegut a Barcelona: futomaki de foie de l’Empordà a la planxa amb salsa teriyaki o el futomaki de tonyina amb salsa picant, per exemple. I per 50 %, el menú degustació d'en Nao. La tria de l'hotel és òbvia: dins el mateix conjunt arquitectònic, hi ha l'Hotel El Far, d'encant i vistes brutals. 

El restaurant Terra va néixer de les cendres de Cal Sala, tot un referent de la cuina del berguedà, dels bolets i de la Catalunya central. El cuiner Pere Venturós, nascut a la comarca, el 2017 es va fer càrrec d'un restaurant que durant més de 40 anys va ser un punt imprescindible de la cuina del bolet a Catalunya (abans havia estat a París amb Alain Ducasse). 

I el relleu ha valgut la pena. Sota la seva direcció, Terra s'ha convertit en un restaurant que actualitza amb encert la tradició catalana, i que transmet molt sentiment amb una tècnica impecable. Aquest és un lloc per entendre la cuina de la terra, valgui la redundància, i per gaudir dels productes de temporada, en rotació constant. Alta cuina a preus continguts, sobretot en el seu menú degustació: set passes a 65 €, algun mar i muntanya tan innovador com tel·lúric: peus de porc amb poma, tubercles marinats i anxova de l’Escala! I per fer-hi nit, teniu el Berga Resort, centre esportiu, hotel i càmping amb barraquetes maques per fer allò que ara en diuen 'glamping'. 

Història emotiva i bonica: els avis de l'Artur Martínez, xef Michelin a l'Aürt, van obrir un bar a Terrassa l'any 1952, el Buen Gusto (un dels noms més repetits en la història dels bars). El 2002, Martínez va convertir el bar patern en el Capritx, el que fou l'estrella Michelin més petita d'Europa, amb tot just quatre taules i dotze comensals (la va ostentar del 2010 al 2017, aguantant quinze anys amb tres focs, sense magatzem, sense vestuari, sense rentavaixelles...). 

El març del 2020, el xef va reobrir El Buen Gusto sota la forma d'una petita tasca de vins, vermuts i tapes on no es pot reservar i no hi ha més de sis plats a la carta (tot i que sovint apareixen fores de carta molt substanciosos). El poder de les petites coses: un vermut de la casa fet a la casa, canyes ben tirades a preu de bar (i no de 'gastrobar'), carta de vi petita i juganera, i clàssics de barra, infal·libles i gustosos, que redescobrireu per la mà del xef: braves, bombes –d'albergínia agredolça!–, croquetes, anxoves i formatges catalans o fins i tot un ou farcit de txangurro (hi ha cert regust basc en la carta). Ideal per anar-hi el cap de setmana: i si no teniu lloc, doncs agafeu la teca de la rostisseria, i feliços cap a casa. Alerta: obren de divendres a diumenge, ideal per a una escapadeta. 

Si hi ha algun restaurant que ha marcat la gastronomia catalana contemporània, aquest és el Motel Empordà (digueu-ne com els locals, el mótel a seques, accent tancat a la o). El va obrir l'any 1961 Josep Mercader, un home que venia d'aprendre la cuina francesa a la frontera i un dels pares de la cuina catalana moderna –el bacallà a la mussolina d'all no ve de cap iaia, se'l va inventar ell–, i que va convertir un hostal a peu de carretera en un referent a nivell estatal (si Montalbán tenia el casa Leopoldo, Pla tenia el seu santuari a Motel Empordà).

A finals dels anys setanta en Jaume Subirós se'n va fer càrrec, i avui encara continua al capdavant de l'establiment amb el seu fill Jordi. Ja no té la Michelin, però tothom sap que aquest és un lloc clau per menjar bé i notar, a més del bon sabor i l'exquisidesa dels productes de la terra i les receptes, el pes de la història recent i d'una manera de fer. La carta és simple: un menú de temporada que canvia constantment segons mercat. I si l'hotel era la segona casa de Pla, tu hauries de fer-li petons a la moqueta. 

Si a algun restaurant li escau combinar les etiquetes de cuina mediterrània i d'autor aquest és El Terrat Restaurant. Elegància en la presentació dels plats i exquisidesa al paladar, a prop del Balcó del Mediterrani, i amb una decoració d'estil jove i fresc. Receptes molt diverses en un restaurant que va fer un gran salt endavant l'any 2018 amb la incorporació del xef Moha Quach, un cuiner ple de talent que basa la seva cuina a fer una reinterpretació gurmet, agosarada i autoral del producte tarragoní, tant del mar com de la muntanya. 

Un 'must' total. Aquesta fonda centenària –va obrir el 1920!– és un referent de la cuina popular a la Girona muntanyenca. L'emplaçament té molt d'encant: a pocs metres del tren cremallera de la Vall de Núria i de l'estació d'esquí de La Molina, és ideal per anar-hi a airejar-se tant a l'estiu com a l'hivern. Penseu que és al capdavant la mateixa família des del dia que va obrir. 

I el seu restaurant, Els Caçadors ofereix una cuina catalana tradicional i de qualitat, que aposta per consolidar receptes d'una cuina basada en la qualitat dels productes i en la senzillesa en la creació dels plats, parant gran atenció als detalls, i prioritzant la utilització de productes autòctons (són de Slow Food). I bé de preu: si sou hostes de l'hotel, còmode, ampli i pintoresc, en cap de setmana us hi trobareu un menú excel·lent i assequible, amb especialitats com l'arròs de muntanya amb costelló, orella de porc i bolets o els seus canelons casolans de rostit. 

Cuina catalana contemporània, dedicada als productes de temporada, que s'aproveeix majoritàriament de l'exquisit rebost del Maresme. Miquel Aldana practica una cuina amb grans dosis de creativitat, molt bon producte i una òptima relació qualitat-preu, un fet que li ha valgut una estrella Michelin (una estrella atípica: el tracte és molt directe i el local és en un polígon del Masnou). Una bona prova de la seva cuina són els calamars amb cansalada confitada o uns fenomenals arrossos. Per domir, a l'hotel Torino, un acollidor establiment familiar. 

Si aneu d'excursió al Priorat i busqueu un bon lloc per menjar, el millor és no complicar-se la vida: el restaurant de l'Hostal Sport –que a la contrada gaudeix d'un més que justificat estatus de catedral de la cuina catalana– obre 365 dies l'any. I la veritat és que després de passejar-se per la seva carta de cuina catalana, un no pot evitar pensar com ens fan pagar a preu d'or certes coses, a Barcelona.

Això no és un afartapobres, sinó un restaurant de cuina tradicional que ofereix finor, proximitat, producte de primera, i... quantitat! Res de platets de muntatge fi i mossegada escassa, sinó platassos on l'estètica no roba espai a la teca. Per exemple, entrants tant irreprotxables com uns canònics canelons de rostit amb beixamel suau i ben gratinats, o unes deleroses croquetes de ceps. Els clàssics de la casa són platillos a foc lent amb un petit toc personal –con una cua de bou amb paciència, o un pollastre de pagès guisat amb fruits secs– i mars i muntanyes de traca, com calamars de platja amb papada i sofregit. I si és el primer cop que visiteu el Priorat, tasteu el plat prioratí: truita amb suc i bacallà. Feu un cop d'ull a la carta de vi, amb unes 230 referències.

El restaurant reflecteix la personalitat singular de l'Hostal Sport: un establiment que va obrir l'any 1927 i des de fa quatre generacions s'ha mantingut dins la mateixa família, els Domènech. Allò que són inconvenients en hotels de grans cadenes, aquí es proximitat: jardí privat per gaudir del sol i el vermut, habitacions espaioses no fetes en sèrie, un servei de bar permanent, i un restaurant obert cada dia de la setmana, dia i nit. I esmorzars de forquilla des de temps immemorials!

Els seus responsables ho diuen clarament: "fem cuina típica del Berguedà". Així que ja ho sabeu, en aquest bonic restaurant, familiar i càlid, hi podreu tastar la cuina de la comarca, guisats, carns a la brasa, quan és temporada els plats de bolets, també cuina de caça... Ah!, i el plat del dimoni!, que si no sabeu quin és aquí el descobrireu. A mi m'encanta aquella barbaritat que és una peça de quasi un quilo de porc a la brasa: costella amb la cansalada juntes! 

Si no hi sou a temps per a dinar-hi, una opció molt recomanable és entrar-hi a fer un esmorzar de forquilla, i de segur que començareu el dia amb totes les energies renovades. I just a davant, tenen una zona d'aparthotels amb parc infantil, animals de granja, piscina i barbacoa.