És molt millor fer poques coses bé que no pas cagar-ne moltes. I a fe que a la Taverna dels 11 s’aplica aquesta norma de sentit comú (tot i que si es mira bé, Déu n’hi do de les coses que fan bé per ser un 'one man bar'. 'And a woman', perquè són el Rubén Ruíz i la seva dona, la Cristina Coromí).
Són en un carrer amagadet (Tavern) d’un barri poc amable: Sant-Gervasi Galvany. És un bar sense misteris: una barra rectangular de fusta, mitja tauleta i poca cosa més. Però coi, quin bar. “Bars amb un cuiner al capdavant n’hi ha pocs”, precisa Ruíz. era el xef de l’entranyable, kitsch i difunt Bar Nou) i abans va ser cap de cuina de l’hotel Derby, entre d’altres. “És un bar, però allò que marca la diferència és la qualitat del producte”, diu.
Ruíz pertany a una generació de cuiners formats després de la bombolla, que saben que no seran Adrià (ni falta que fa) i que opten pel guisat i la quotidianitat. Per vocació o necessitat? “No sóc de cuina molecular, sóc de sucar pa. I suposo que molts cuiners com jo muntem llocs petits perquè en l’hostaleria hi ha molt d’intrusisme".
El cavall de batalla del seu bar és un menú de migdia amb dos primers i dos segons (sempre peix fresc de Santa Caterina menys els dilluns, que toca bacallà Perelló i carn escollida) on es pot menjar, un dia qualsevol: crema de gallina (escudella cremosa, vaja) i una amanida de quinoa amb nectarina, coriandre, suc de llima i un toc de tabasco que és una delícia fresca a l’hivern.A molt bon preu.
De segon, per exemple, peix fresc o una vedella amb bolets d’alt nivell, un guisat estratosfèric. El fet d’amorosir la melositat del fricandó amb un xic d’amontillat i clau o herbes diverses “és un tema de la iaia”. Ruíz és de pare cordovès i mare gallega, un fet que si l’unim a la formació de cuiner és un 'background' immillorable per muntar una casa de menjars. Obren de vuit a sis. Durant la resta del dia, aquí us hi podreu cruspir un mollete andalús en versió clàssica o gurmet: mollete amb calamar fresc a l’andalusa, ruca i maionesa, o una bomba amb galta de porc adobada, formatge, fuet, cogombrets i mostassa, per dir-ne dos.
