Le Jardin

Un francès amb el cor trencat passeja per Barcelona. Camina un mes sense parar, per esgotar-se i que no li faci tant de mal l’ànima. Un dia troba un bar amb jardí al carrer Bordeus, d’on és ell. Una guspira se li encén: l’espurna d’on neixen els somnis. S’hi imagina un espai de llibertat i exotisme al cor de la ciutat. Anys després, amb la vida refeta, l’Alain ven la seva casa a França i compra el bar. El 7 de gener del 2012, l’aniversari de la seva mare, jardinera, l’Alain obre Le Jardin - Cafè Poétique. En una cantonada de les Corts trobareu una tanca de fusta, anàrquica com ell, que us deixarà entrellucar un interior amb un bananer al mig i molts gessamins. El terra és de còdols, "perquè si hi entra alguna noia amb talons, se senti desequilibrada", riu, sorneguer, l’Alain. "Jo soc anarquista: els meus referents són Kropotkin, Empèdocles i Tom Waits", diu. "Volia que el jardí fos un lloc on recuperar la salut espiritual. Per això no hi ha futbol ni escurabutxaques". Hi pots prendre una excel·lent crep Suzette, una quiche lorraine (que fa ell), beure vins de Bordeus (que duu des d’allà amb el cotxe carregat de nens i gossos), vins i caves catalans, sidra de Normandia, pastís de Marsella i Kir. Té frases escrites a la paret com aquesta, que el defineixen de cap a peus: "L’anarquia és l’ordre sense el poder".