Quan els italians volen dir que alguna cosa està per llepar-se els dits, apliquen el de 'leccabaffi': per llepar-se el bigoti. Aquesta expressió em va atreure a un elegant i sobri restaurant a València amb Bailèn. A la cuina hi ha Matteo Gavazzi i això és una garantia, tal com ho va demostrar al Cúbica dos anys. Experimentat a Itàlia i sobretot a Londres, aquest xef marca la diferència amb una cuina d’alt nivell.
Em va sorprendre la presència d’una 'panzanella', una exquisida amanida toscana amb base de pa i tomàquet i amb anxoves, tàperes, tomàquet sec i coberta d’una estupenda stracciatella de burrata (la part més cremosa del formatge). Ara només falta que a l’hivern facin una altra de les especialitats de la terra de Dante, la ribollita, una sopa feta també per la plebs amb sobres i mongetes blanques. De segon, una especialitat del xef, uns espaguetis de Gragnano (on s’elabora la millor pasta napolitana del món) amb ruca i una salsa de 'nduja', una mena de sobrassada calabresa de porc i bitxo. Per una altra visita vaig deixar un plat de pasta genovesa (trofie) amb pesto i un altre amb musclos, gambes i cloïsses, molt prometedor. Són molt bones les pizzes, i com que abans era una botiga, us podeu emportar a casa el que hàgiu tastat i més. Servei amable i eficient, bona carta de vins italians, i el que ofereixen a copes, un chianti toscà, va molt bé per a la pasta. Per postres, tiramisú.
