Leche de Tigre va canviar d’ubicació: passa de bar gracienc a restaurant a Sarrià, barra de cocteleria inclosa. Amb el xef Dieter Westphalen han fet una expansió de la carta molt ambiciosa, per abastar una gastronomia hercúlia. Sí, tots tenim al cap l’encreuament del Perú amb la Xina –chifa– o el famós nikkei, allà on el Japó s’instal·la en el cebiche. Però Westphalen ens recorda que hi ha altres subgèneres, com la bachiche: la petja de l’immigrant italià al país andí. Per això incorporen especials fora de carta, per abastar la diversitat del país. L’objectiu és arribar a un menú degustació on cada pas representi una cuina peruana.
Aquí podem gaudir de plats exquisits, com la reordenació de la causa limeña –la bandera del país en un timbal de patata– convertida en un deliciós joc amb patata cítrica, maionesa amb pollastre desfilat i salsa de rocoto amb piquillo. O la incorporació de l’amazonia al cebiche mitjançant un espectacular tiradito amazònic, on la leche de tigre –amb cúrcuma– incorpora el refrescant ají –picantíssim i silvestre i selvàtic–, ají charapito, amorosit pel nostre domesticat piquillo.
