Amb quatre dècades gairebé a l’esquena, L’Olivé pot considerar-se que ha passat de clàssic a emblemàtic. Amb la decoració renovada i l’oferta gastronòmica de César Pastor el col·loca entre els més importants de la ciutat. Mantenint alguns dels plats que li van donar fama, Pastor n’ha afegit d’altres que enriqueixen la proposta amb la incorporació de marisc de gran qualitat i alhora creacions dignes de menció, com el caneló de txangurro, exquisit i refinat.
Pocs llocs hi ha que s’animin a oferir cervellets arrebossats o que conservin a través dels anys una de les millors esqueixades que un ha assaborit. I per començar l’àpat amb finesa, feu-ho amb les croquetes. La sàvia i original incorporació de la ceràmica en el disseny atorgant calidesa a l’entorn i un servei com pocs –per què tant premi a xefs i cap a les sales?–, dirigit per Albert Alonso, fan que per moments el comensal amb memòria sensitiva se senti com si estigués en els enyorats Finisterre, Reno, Quo Vadis... Serveixen peixos salvatges i marisc amb la mínima manipulació, el xef es pot lluir amb un producte fresc i de proximitat i algunes propostes són per repetir, com el tataki de tonyina i foie gras, que exalta i respecta les característiques de dos productes tan delicats per combinar. Els arrossos mereixen també un destacat, així com les postres.
