La Irene Iborra, cinquena generació de l'orxateria Tío Ché, és al capdavant de Mamá Heladera, on "fan gelats a partir dels meus records i dels records que ens han explicat els nostres veïns", explica. Estudiant a l'escola Hofmann va parar molta atenció a les explicacions sobre neurogastronomia de la Montse Saperas: com la percepció del sabor afecta la cognició i la memòria. I a partir d'una enquesta a persones properes, demanant-los un record d'infància amb un sabor, aroma i situació associats, van començar a fer gelats. "Quin record tens de petit? La teva àvia et portava a menjar figues de l'arbre? I ella portava colònia de roses? I potser això passava a l'Alt Empordà? Doncs a partir d'això fem un gelat", riu.
Per exemple: gelat de record de plastilina! Fet de coco amb ametlla amarga i una mica de sal, tan abracadabrant com el gelat-record "Escurar l’olla de la beixamel": amb nou moscada, pebre, sal i mantega (i que als bojos de passar-nos amb la nou moscada fent beixamel ens encanta). Tots els gelats estan fets des de zero i cadascú té una preparació especial, no hi ha una base comuna, diuen. A diferència dels del Tío Ché –a la porta del costat– els seus gelats tenen només un 30 % d'aire i estan emmagatzemats en 'pozetti', protegits de la llum del sol. I potser els sabors son aventurers, però la textura cremosa apunta al 'gelato' artesà italià.
