Opineu el que opineu sobre el règim cubà, és indiscutible que allò que propulsa una cuina és l’abundància (els espaguetis amb mandonguilles no van existir fins que els italians van arribar als Estats Units). I en Juan Carlos Vega, cubanoveneçolà, explica que Matanzas és “un restaurant que recrea plats del menjar de carrer cubà, amb bon producte i porcions grans”. L’anèmica caixeta de pollastre amb arròs –sabeu què dic si heu visitat l’illa– es converteix en una box de costella amb barbacoa de guaiaba, arròs congrí i tostones.
I en un context de quasi extinció del restaurant cubà a Catalunya, proposen un sandwich cubano –porc marinat, pernil, mostassa, cogombre...– deliciós. També porta salami “perquè és la versió que en va fer un pinche italià en un restaurant cubà de Florida la que va tenir més èxit”. Ambientat en la Cuba hedonista pre-Castro, hi trobareu tot el saber fer concentrat en sis plats i vuit còctels d’un grup referent de l’street food llatí a Barcelona (Machete, El Bombón, Lucky Road)
