Molts cuiners joves veneçolans s’afilien al Carib, però no tots. El Cristian Laprea i la Carolina Marín han obert el Medio o Pinto, on Laprea defensa fer “una cuina oberta a la Veneçuela maca i creativa”. “Serem caribenys a l’estiu, però volem unir la cuina espanyola i la veneçolana d’una manera imaginativa”, matisen. Més que defensar la tradició a ultrança (no hi trobareu 'pabellón'), practiquen un repertori propi on Catalunya s’enriqueix amb l’ají dulce –pebrot que afegeix color i sabor i pica poc– i possibilita plats com una coca de recapte de iuca cruixent amb un saltat de marisc, partint de la tradició veneçolana revisitada.
A la planta baixa s’hi pot menjar una carta de 'picadera' –tapes, com per exemple els 'tequeños', saborosos palets de yuca i formatge, o degustacions d''arepas' en petit format– i a dalt una carta molt meditada. El millor exemple és la seva versió de la 'cachapa': un senzill entrepà tradicional de pancake amb formatge convertit en un plat de precisió. En tens de salsa cremosa de blat de moro, botifarró i xoriço, i l’'entrepancake', que empresona una hamburguesa de cuixa de porc, a cocció lenta dotze hores. El sabor té tres textures porcines i saboroses. Una meravella, vaja. Medio o Pinto era el 'trick or treat' dels descamisats veneçolans, que armats amb un pot de pintura amenaçaven els rics per Carnestoltes (mig ral o et pinto). També hi trobareu un menú de migdia molt recomanable (15 euros) renovat tres cops a la setmana.
