El Melo-Jia és un restaurant de cuina tradicional xinesa “dedicat en cos i ànima” a la filosofia dels seus amos, que és oferir menjar sa, casolà i de qualitat, segons es diu en definir-ne els principis a la carta, molt ben dissenyada i interessant, per llegir de punta a punta i entendre què s’està menjant. En aquest i altres sentits, el Melo-Jia és un restaurant xinès diferent i molt atractiu, malgrat la seva curta edat. El nom significa ‘la casa del meló’, que és el malnom del Tao, el seu fundador, un exgimnasta d’elit que per una lesió va abraçar la seva segona vocació, la cuina. Fa la cuina tradicional de Wenzhou, un port al sud-est ric en peixos i marisc.
L’Àngela, la filla del matrimoni, que explica amb paciència infinita els plats i aconsella de manera superba, ens diu que ens farien tastar plats molt tradicionals, respectant-ne les receptes, com l’amanida de medusa, el cranc cru condimentat o la llengua d’ànec picant, una delícia que va estar al principi a la carta i que quan en va desaparèixer la clientela fidel la va reclamar com a estable. “Són plats arriscats, però dignes de fer-ne difusió, amb la nostra filosofia de menjar sa i casolà xinès”, explica l’Àngela. Les sopes, una de les especialitats de la regió, són molt bones. Comencem amb els 'dim sum' de la casa, vulgarment anomenats tapes xineses per un públic gairebé dominat pel gust i el vocabulari dels turistes. Ens van encantar els xia jiao, farcellets de massa d’arròs farcits de gambes, i la sopa de tomàquet i ou, plat delicat, hivernal i gustós.
Un bròquil saltat, cuinat al punt, va ser el plat previ d’una saborosa amanida de vedella fumada amb cacauets torrats, cogombre, sèsam i salsa lleugerament picant. Van tancar l’àpat una tempura de cuixes de pollastre cruixent i desossat amb una salsa de soja i cebes tendres. Per a una altra ocasió va quedar el llobarro al vapor amb ceba tendra i salsa de soja i gingebre. Hi ha un menú diari a molt bon preu.
