Som en un 'asador' argentí modern on tot gira al voltant del número 15: una taula principal per a 15 i 15 plats a la carta –el quinzè és un plat de temporada, inspirat en els records d'infantesa d'un dels socis, Pato Costa– i 15 referències de vins. Com explica, "el que hem fet és agafar tots els plats d'un 'asado' i els reinventem una mica, en fem versions modernes i les barregem". La carta és breu, però suculenta. El xef Facundo Reynoso té molta traça i la infraestructura que va deixar el restaurant Fat Barbies: un forn de llenya Josper i un fumador. La primera idea era obrir una cerveseria artesana, però quan van veure que tenien entre mans una idea amb moltes possibilitats, van decidir tirar per la banda de la carn, la llenya i foc.
Per demanar? Sucosa costella de vedella que es fon a la boca amb mantega de chimichurri, un milfulls amb botifarra negra i toc cítric impecable, o un filet 'ojo de bife' dels que es recorden per la tendresa i el sabor suau però sostingut. I un hit inesperat és la seva versió de la truita de patates, feta amb moniato i ceba rostida. Més argentinitat poc ortodoxa: com la seva visió del 'chorizo criollo' amb ruca, parmesà i melmelada de figues.
Els plats es poden demanar en l'ordre que vulgueu, tot barrejats i per compartir, sense protocol (quan hi vaig anar, rumiaven sobre la conveniència de fer una versió dels 'chinchulines', intestins de vaca brasejats i presentats en forma de trena, però serà que no). I el local és bonic fins a dir prou: uns immensos baixos de l'eixample, de sostres altíssims i plens de fusta i maó d'obra vista. Aquest és un lloc noctàmbul: obre a les sis de la tarda i les nits s'allarguen amb la barra oberta de còctels.
