M’agraden els restaurants de cuina índia; sobretot quan la nostàlgia es mou i recordo aquells locals que freqüentava a King’s Road en la primera de les millors joventuts. Amb ganes d’aromes de curri vaig a l’Om India i, lamentablement, l’ambient del migdia és un pèl desangelat. No sé si l’Om India té una clientela fixa o és més de nit que de dia, però després de veure la carta, com sempre passa en restaurants així, tan extensa que obliga a escollir a l’atzar, trio el menú especial.
De primer, demano un Mix Pakora, verdures arrebossades amb espècies, i de segon, un Lamb Madras, xai desossat amb coco ratllat amb salsa de curri. Els dos plats van amb una cervesa Cobra i una ració de naan amb all. No sé quina diferència qualitativa hi ha entre aquest menú i el del migdia, però tot i les salses que serveixen de guarnició –la de menta és la més destacada–, el resultat és tan desangelat com l’ambient. Dino en mitja hora, massa ràpid pel meu estómac i per una cuina que ha de fer xup-xup. La qualitat del xai està massa amagada sota una salsa que dona al plat un aspecte de sopa hivernal. No guareixo la nostàlgia dels anys londinencs en què The Smiths eren els reis, i em referma en la teoria que per conèixer a fons restaurants com l’Om India s’hi ha d’anar en grup, i del tast de molts plats, treure’n conclusions més precises.
