Cor de l'Eixample. Un local en el qual es va albergar una antiga llibreria. La barreja de nous olors de cuina i de l’ombra de vells llibres hi dona un caliu especial. El Pepa Pla està de moda però espero que la moda no passi per a un local on es menja realment bé. Una cuina que és la barreja de moltes cuines –cuina multicultural, en diuen– i una carta que et convida a tornar-hi per tal de tastar tots els plats que varien segons la temporada.
Al migdia, hi ha possibilitat de fer menú però la carta és tan temptadora que em decideixo per demanar un primer i un segon fora del menú. De primer demano un cebiche de pop i llagostins que és dels millors cebiches que he menjat mai. Fet al moment, la seva frescor transmet vitalitat. De segon em decanto per la tripa de bacallà –una de les meves debilitats– amb bolets. Un plat lleuger que descriu la cuina del Pepa Pla. Sabors intensos, olis poc passats per la fregidora. El gaudi de menjar en majúscules i sense símptomes de pretensió.
Per postres demano un sorbet de menta i pomelo. Un bon epíleg per a un local que té una pila de plats que t’obliguen a tornarhi: xampinyons, wasabi i maduixes, una pizza okonomiyaki i cansalada, un calamar i papada, uns musclos amb vermut i taronja i un nigiri de verat i foie gras. Un lloc fantàstic on ofereixen bons platets i bons vins a una qualitat i un preu més que correctes.
